El passat dia 2 de novembre vaig participar a les jornades rurals de Solanell. Solanell és un poble de l'Alt Urgell que, a causa de les migracions econòmiques que es van produir el segle passat del camp cap a la ciutat, va ser abandonat pels seus habitants la dècada dels seixanta al setanta fins a quedar en runes.
Un bon dia, un arquitecte de Tarragona, el Saül Garreta Puig, va decidir empendre'n la recuperació. Desprès de diverses provatures, en Saül ha arribat a la conclusió que Solanell podrà reviure actuant a a través del cooperativisme i la participació. El motiu que l'impulsa, segons les seves pròpies paraules, us el transcric a continuació: "Es tracta d'assajar una altre manera de fer i de viure, segurament amb una certa visió utòpica o ingènua que des de petit, he tingut de la vida. Voldria aconseguir una barreja entre les maneres tradicionals de viure de la muntanya amb noves fórmules basades amb el turisme rural i amb tot el que té a veure amb el món de la cultura i l'art".
El Raül, com afortunadament moltes altres persones, s'estan adonant que és necessari un canvi de paradigma des del que s'estructuri la nostra societat. Crec que la Revolució Industrial i el Capitalisme ens han conduït a una vida basada en el "fer per a tenir" i ens hem oblidat de "ser".
Viure sota el paradigma de fer per a tenir, deixant de banda el ser, no ens augura la felicitat. Ho comprovo sovint en les sessions de coaching destinades a aquelles persones que es troben immerses en una crisis existencial i volen un canvi. Acostumen a ser persones que han tingut èxit a nivell material però no espiritual i que necessiten recuperar la seva essència per viure amb felicitat i plenitud. Simplement, necessiten SER qui SÓN.
A la conferència del passat dissabte deia que els cavalls són congruents perquè sempre actuen com el que són, el que pensen, el que senten. Pregunteu-vos quantes vegades al dia no actueu en coherència amb el que SOU. Feu la prova. Esteu alerta i us adonareu que sovint fem o diguem coses que són contràries al que pensem o sentim, buscant algun tipus de compensació (acceptació dels altres, bens materials, poder, informació...). Sabem que actuem en contra del que som, quan el que hem fet o dit ens provoca neguit. Si estem presents i atents a aquestes situacions les avortarem abans de que es produeixin i, poc a poc, connectarem amb el nostre SER.
Georges Moustaki un cantautor i lliurepensador ja desaparegut i la seva cançó "Le Métèque" són per a mi un exemple del que és viure des del ser.
Nota: Les fotografies s'han extret de la Viquipèdia i de solanell.blogspot.com, per conèixer més a fons el projecte podeu consultar aquesta web: http://www.reviuresolanell.com