EQUÀNIMA: BENESTAR INTEGRAL AMB CAVALLS

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...

  Vinc del món de la pagesia i de la petita ramaderia, a això es dedicaven humilment els meus avis de Castellciutat i d'Os de Civís, amb una economia gairebé de subsistència si no fos perquè ja feien el que molts pirinencs fem ara per fer bullir l'olla, això que els moderns en diuen, el multitasking . Els pares, avui ancians, se'n van sortir d'aquest món i es van establir a La Seu d'Urgell i van fer camí, però a mi sempre m'ha tirat el camp, la natura, les bèsties i en particular els cavalls. Des d'un punt de vista diferent, però, al dels meus avantpassats, veig l'entorn i els animals amb l'afany de conèixer, respectar i compartir. És per això que l'any 2012 vaig fer un parèntesi com advocada i vaig crear Equànima, una empresa que es dedica al coaching, l'ecoturisme i l'equinoteràpia peu a terra, treballant amb l'ajuda d'un ramat de cavalls que viu en llibertat. Als humans estar amb cavalls, tenir-ne cura, poder-hi interactu...

La Laina i el Kabir, mare i fill van passar uns mesos de l'any 2020 amb nosaltres. És fantàstic acollir cavalls perquè es generen multitud d'interaccions amb els cavalls dels ramat abans no els accepten. Per això quan arriba un cavall nou és convenient tenir una parcel·la d'acollida des de la que el ramat el pugui veure, s'hi pugui atansar i olorar però no el pugui lesionar. La parcel·la ha d'estar tancada. Els ramats equins acolleixen millor les eugues que els mascles, segurament per la disposició natural que tenen a formar clans familiars d'un o dos estalons i diverses eugues, generalment entre 6 i 8. Els mascles sempre són vistos com a competència i el estalons o els protectors, que fan el seu paper si estan castrats, no els accepten fàcilment. Ara bé, si hi ha espai i menjar en abundància és només qüestió de temps. Les interaccions que faran a través de la tanca seran cada cop menys agressives i fins i tot es tornaran carinyoses amb els membres que tinguin m...

La Làctia va arribar a Equànima el 2014, de la mà d'un molt bon amic i ens va deixar un febrer del 2020. Era una euga appaloosa tan bona persona com poderosa. No li recordo mai un mal gest.  Quan va arribar a casa no es va estranyar ni es va enyorar, de seguida es va fer amb tot el ramat, però especialment amb l'Indian que la va acollir amb tota l'extensió que aquesta paraula pugui tenir. Cridava l'atenció de totes les persones car, una de les característiques de la seva raça és que són pigats i això confereix a la seva capa un tons molts bonics i interessants. Era una euga ampulosa, tenia unes anques tan poderoses que el meu amic li deia la Beyonce, per guapa, poderosa i forta. Quin cop, quin mal dia el que vam veure que no estava bé, que no s'hi veia i que la seva malaltia "uveïtis", era crònica i degenerativa. Per desgràcia ens vam assabentar que és comú en els appaloosa desenvolupar-la. Sigui com sigui, ens alegrem molt d'haver-la conegut, d'ha...

  L'equinoteràpia peu a terra (EPT) és una teràpia complementària al tractaments principals per a persones de totes les edats i que presenten una o diverses patologies físiques i/o mentals en la que es treballa amb l'assistència de cavalls i amb la interrelació d'aquests amb els usuaris, però, sense muntar-los. L'EPT es caracteritza per la realització d'uns exercicis en els que el cavall n'és part integral, programats i seqüenciats per promoure beneficis en el funcionament físic, social, emocional i/o cognitiu de la persona. Durant els exercicis es realitza una presentació i interacció amb el cavall, pràctiques de maneig i cura de l'animal i diverses activitats que es fan peu a terra acompanyat del cavall o desplaçant-lo. En totes elles, a banda de la intervenció del cavall, s’interactua amb vàries situacions i objectes. Tots aquests estímuls comporten activar la lògica, la memòria, el llenguatge, les emocions, els sentits, la mobilitat, la força i la soci...

  Hem passat un nevat i fred gener. Ja hem consumit un mes del 2019. Un any que vas començar, potser, amb alguns propòsits al cap. Si els estàs complint, felicitats! Si no te'n surts i realment vols fer-ho, el coaching amb cavalls et pot resultar una bona eina per espolsar-te mandra i excuses i començar una transformació personal que et condueixi a assolir el teu objectiu, a fer el canvi que vols d'una vegada. Com funciona? Fent 5 sessions de coaching amb cavalls dins del programa El Canvi. Primera sessió: Descobriràs qui ets i quin és el teu objectiu vital. Comprovaràs si aquest està alineat amb els teus pensaments i les teves emocions. Experimentaràs la llei de la congruència. Segona Sessió: Emergiran els teus límits i pors. Aprendràs com es gestionen i vencen. Tercera Sessió: Et faràs fort o forta despertant les teves aptituds i posant-les a funcionar per construir el canvi que desitges. Quarta Sessió: Elaboraràs un pla d'acció. Un mapa que et conduirà a l'obj...

Si ets un poni d'una raça de baixa estatura, com un Mini-Shetland, tens molts números per acabar sol en un jardí com una mascota tronada, amb cap més altra ambició que mantenir la gespa a ratlla. Siguis més gran de talla o no, si ets un poni no passaràs dels 140 cm, és possible que acabis en una hípica o en una fira aguantant sessions infinites de canalla que maldaran per muntar-te. També, si per exemple ets un Asturcon, et pot tocar un passaport a l'escorxador perquè algú es delecti amb la teva carn, o bé, si ets un Islandès, pots fer cap a una explotació agrícola per treballar-hi durament. Si ets molt bufó, siguis de la raça que siguis, pots ser carn de concursos morfològics, sempre i quan es consideri que compleixes tots els requisits que ha de tenir una determinada raça ( ecs ) i, ara també, i com a última moda, pot ser que, tot i ser un poni, et trobis totalment desubicat fent de "gos pigall" per un nucli urbà. Per aquells a qui l'estatura els pugui confondr...