Salta al contingut principal

EQUINOTERÀPIA PEU A TERRA (EPT) PER A SÉNIORS, PROGRAMA D'INVESTIGACIÓ ENVELLIR EN POSITIU PER A USUARIS DE LA FUNDACIÓ SANT HOSPITAL DE LA SEU D'URGELL


 L'equinoteràpia peu a terra (EPT) és una teràpia complementària al tractaments principals per a persones de totes les edats i que presenten una o diverses patologies físiques i/o mentals en la que es treballa amb l'assistència de cavalls i amb la interrelació d'aquests amb els usuaris, però, sense muntar-los.

L'EPT es caracteritza per la realització d'uns exercicis en els que el cavall n'és part integral, programats i seqüenciats per promoure beneficis en el funcionament físic, social, emocional i/o cognitiu de la persona.

Durant els exercicis es realitza una presentació i interacció amb el cavall, pràctiques de maneig i cura de l'animal i diverses activitats que es fan peu a terra acompanyat del cavall o desplaçant-lo. En totes elles, a banda de la intervenció del cavall, s’interactua amb vàries situacions i objectes. Tots aquests estímuls comporten activar la lògica, la memòria, el llenguatge, les emocions, els sentits, la mobilitat, la força i la socialització.

És una activitat terapèutica apta per a tothom perquè ha estat creada per a que cada persona, des de la mesura de les seves capacitats, pugui desenvolupar-se i millorar.

El terme EPT i el sistema EPT és emprat i desenvolupat per Marta Rey Cervós, coach amb cavalls i equinoterapeuta peu a terra.

En l'EPT no és munta a cavall per un principi fonamentalment animalista de respecte cap els equins i per un valor integrador, per a que tothom pugui participar-hi.

És evident que els diferents mètodes d'equinoteràpia actuals centren la seva activitat en el benefici que comporta el moviment del cavall per a les persones, però cal saber que, avui en dia, hi ha màquines que efectuen aquests moviments amb seguretat i precisió, fins i tot emulant amb total realisme la morfologia equina, per la qual cosa, en tenir uns valors animalistes, no veiem la necessitat de sotmetre els cavalls a portar una càrrega involuntària i a posar en risc la seguretat de les persones.

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...