Salta al contingut principal

COACHING AMB CAVALLS: NO VULL MORIR I PENSAR QUE NO HE VISCUT

Bronnie Ware és una australiana,
actualment escriptora i conferenciat, que va ser infermera especialitzada en cures pal·liatives per a malalts terminals. Al cap dels anys de fer aquesta feina es va adonar que la majoria de persones que morien intranquil·les i insatisfetes del seu pas per aquest món se'n penedien, sobretot, de les coses que no havien fet i també va observar que, aquestes coses, coincidien en diverses ocasions.

Bronnie Ware va concretar les lamentacions més comuns dels moribunds en cinc:

1ª.- No haver tingut el coratge de fer el que es volia fer o ser a la vida i haver fet el que volien els altres.

2ª.- No haver dedicat prou temps a la vida, a la família, als amics dedicant-se a treballar massa.

3ª.- No haver tingut el coratge d'expressar el que realment sentien. 

4ª.- No haver fet el possible per retrobar-se amb aquella o aquelles persones que havien tingut un significat especial durant la vida i amb les que havien perdut el contacte.

5ª.- No haver estat prou feliços.

Som molt poc conscients que ens podem morir en qualsevol moment, que la vida és un regal i que l'hauríem de viure intensament. Ware en una entrevista a la BBC deia que és realment trist arribar a la tomba i pensar el que hauria pogut ser si un s'hagués atrevit a fer tal o tal cosa.
Henry David Thoreau, escriptor i filòsof nord-americà del segle XIX, precursor de la desobediència civil, ho va descriure molt bé en un dels seus poemes:

"Me'n vaig anar als boscos perque volia viure deliberadament..

Volia viure profundament i extraure-li tot el suc a la vida!
Per frenar tot el que no fos vida...
No volia morir i pensar que no havia viscut".


Si tens la sensació que no li treus tot el suc a la vida et convido a provar el coaching amb cavalls. Amb el Programa el Canvi ja hem ajudat a moltes persones a viure deliberada i profundament una vida plena, rica i feliç.

Posa't en marxa: Escriu-nos a info@equanima.cat o truca'ns al 673 64 90 65 i reserva el teu programa. 

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...