Passa al contingut principal

COACHING AMB CAVALLS: NO VULL MORIR I PENSAR QUE NO HE VISCUT

Bronnie Ware és una australiana,
actualment escriptora i conferenciat, que va ser infermera especialitzada en cures pal·liatives per a malalts terminals. Al cap dels anys de fer aquesta feina es va adonar que la majoria de persones que morien intranquil·les i insatisfetes del seu pas per aquest món se'n penedien, sobretot, de les coses que no havien fet i també va observar que, aquestes coses, coincidien en diverses ocasions.

Bronnie Ware va concretar les lamentacions més comuns dels moribunds en cinc:

1ª.- No haver tingut el coratge de fer el que es volia fer o ser a la vida i haver fet el que volien els altres.

2ª.- No haver dedicat prou temps a la vida, a la família, als amics dedicant-se a treballar massa.

3ª.- No haver tingut el coratge d'expressar el que realment sentien. 

4ª.- No haver fet el possible per retrobar-se amb aquella o aquelles persones que havien tingut un significat especial durant la vida i amb les que havien perdut el contacte.

5ª.- No haver estat prou feliços.

Som molt poc conscients que ens podem morir en qualsevol moment, que la vida és un regal i que l'hauríem de viure intensament. Ware en una entrevista a la BBC deia que és realment trist arribar a la tomba i pensar el que hauria pogut ser si un s'hagués atrevit a fer tal o tal cosa.
Henry David Thoreau, escriptor i filòsof nord-americà del segle XIX, precursor de la desobediència civil, ho va descriure molt bé en un dels seus poemes:

"Me'n vaig anar als boscos perque volia viure deliberadament..

Volia viure profundament i extraure-li tot el suc a la vida!
Per frenar tot el que no fos vida...
No volia morir i pensar que no havia viscut".


Si tens la sensació que no li treus tot el suc a la vida et convido a provar el coaching amb cavalls. Amb el Programa el Canvi ja hem ajudat a moltes persones a viure deliberada i profundament una vida plena, rica i feliç.

Posa't en marxa: Escriu-nos a info@equanima.cat o truca'ns al 673 64 90 65 i reserva el teu programa. 

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

Una dona

Avui que és el dia internacional de la dona vull donar les gràcies a totes les persones que m'han ajudat a tirar endavant aquests darrers mesos. Em sento plenament recuperada i allò que el primers dies em semblava una fita inassolible, superar un mal tràngol com aquest, ara està fet. Estic bé i en pau amb mi mateixa, veient com cada dia assumeixo tota la feina i com he posat distància i límits a la deshonestedat. Deien els romans que cap virtut té valor sense lleialtat i així ho crec.   Sóc una dona treballadora. Com a dona sóc conscient del privilegi d'haver nascut en aquesta part de món amb uns pares que m'han educat per respectar a tothom i per fer-me respectar. Però com a dona, al llarg de la vida, he viscut infinitat de situacions masclistes, algunes molt crues i algunes edulcorades, amagades sota el que suposadament és una broma o fins i tot un fals proteccionisme. Com a dona m'he revoltat, m'he defensat i he patit i he tingut la sort de fer-me més forta, sabe...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...