Salta al contingut principal

COACHING AMB CAVALLS: LES CINC LLAVORS DE LA FELICITAT

Aspirar a fer un canvi a la vida, a assolir algun repte, a renovar-se, a viure en plenitud requereix conrear, cuidar i recollir el fruit d'una sèrie de llavors que tots portem dins però que, sovint, com a conseqüència de les diverses experiències vitals que tenim i processem com a negatives, oblidem i descuidem.

La bona notícia és que les cinc llavors de la felicitat sempre estan dins nostre a l'espera que ens posem a cuidar-les, les deixem germinar, i puguin omplir-nos de fruits. Aquestes llavors són:

1ª.- La missió és saber quin és el nostre propòsit a la vida o en una situació determinada. Ella ens crida interiorment a fer tot el possible per assolir-la.

2ª.- El coratge entés com la capacitat de gestionar amb eficàcia la por que ens genenren les noves situacions. Com ara atrevir-nos a fer el que volem i el que sentim, sabent veure en els canvis oportunitats.

3ª.- La voluntat és la que ens permetrà seguir, malgrat els errors, els fracassos i les decepcions, ensenyant-nos que totes les situacions de crisis són una oportunitat d'aprenentatge.

4ª.- La confiança és la que ens dóna la possibilitat de tenir una imatge oberta de nosaltres mateixos i, per tant, ens atorga la capacitat de moure'ns, de fer canvis, de prendre decissions i assumir-ne els resultats.

5ª.- La disciplina, entesa com la diligència en el compliment del pla d'acció per assolir la missió, el pròposit, l'objectiu. Entesa com antídot de la peresa que tan sovint ens limita.

Si vols aprendre a cuidar aquestes llavors interiors que tots portem dins, et convido a provar el coaching amb cavalls. Amb el Programa el Canvi ja hem ajudat a moltes persones a descobrir el seu objectiu i a assolir-lo a través del coratge, la confiança, la voluntat i la disciplina, el que les ha transportat a viure una vida plena, rica i feliç.

Posa't en marxa: Escriu-nos a info@equanima.cat o truca'ns al 673 64 90 65 i reserva el teu programa. 

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...