EQUÀNIMA: BENESTAR INTEGRAL AMB CAVALLS

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...

Avui que és el dia internacional de la dona vull donar les gràcies a totes les persones que m'han ajudat a tirar endavant aquests darrers mesos. Em sento plenament recuperada i allò que el primers dies em semblava una fita inassolible, superar un mal tràngol com aquest, ara està fet. Estic bé i en pau amb mi mateixa, veient com cada dia assumeixo tota la feina i com he posat distància i límits a la deshonestedat. Deien els romans que cap virtut té valor sense lleialtat i així ho crec.   Sóc una dona treballadora. Com a dona sóc conscient del privilegi d'haver nascut en aquesta part de món amb uns pares que m'han educat per respectar a tothom i per fer-me respectar. Però com a dona, al llarg de la vida, he viscut infinitat de situacions masclistes, algunes molt crues i algunes edulcorades, amagades sota el que suposadament és una broma o fins i tot un fals proteccionisme. Com a dona m'he revoltat, m'he defensat i he patit i he tingut la sort de fer-me més forta, sabe...

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

El Thuram és únic quant a bondat i intel·ligència. És un cavall àrab i la seva capa ara és blanca. Se'ls hi diu tords perquè quan són joves neixen foscos i muden el pel a color blanc i, dura un temps, que són una barreja de pel fosc i blanc. Forma part de la nostra família d'ençà que tot just tenia tres anys i sempre ha mantingut un molt bon caràcter al que estic segura que hi ha contribuït el fet de ser tractat amb respecte i empatia des del primer moment. És el més independent del ramat però amb les persones té una paciència infinita, col·laborant molt en els exercicis quan detecta fragilitats. .

Estem davant del colós de casa, el Texas, un pirinenc espanyol de capa castanya, crinera marró i un mitjó blanc al posterior dret. És tan fort com noble. Exerceix la funció de protecció del ramat i es fa respectar amb un lideratge assertiu. Molt poques vegades li cal exercir la violència. Més enllà del seu pes té una presència i una manera d'estar que tothom el vol conèixer i, com a protector del grup, és sociable però no està disposat a fer totes les coses que se'ns passen pel cap als humans si per a ell no tenen sentit i no té inconvenient en fer-l'hi saber a qui convingui.

El rústic de casa, l'Hermes. És un cavall pirinenc i àrab. La seva capa és alatzana. El seu destí era l'escorxador. Els cavalls pirinencs es maten per alimentació humana i pinsos d'animals. Es maten generalment quan són molt joves, amb mesos de vida. És el món que m'ha tocat viure, però jo no comparteixo aquesta barbàrie, és un holocaust el que la nostra espècie fa als animals.  En fi, que l'Hermes va tenir sort i jo també, ens vam trobar i avui fa que ningú es despisti perquè si bades amb un cop de cap es desmunta i et diu: Eh, la vida va d'aquí i ara, espavila!

Què dir davant de tanta bellesa! La Salma és una euga espanyola pallaresa. És molt viva, té una gran energia. Està molt vinculada a la manada, poques vegades la podrem veure allunyada dels seus companys. Sempre està pendent d'on és la seva família i renilla si s'allunya per fer-los saber que vol estar amb ells.  El seu destí era l'hípica, un món absurd pels cavalls. Els èquids, com molt bé m'ensenya la Salma cada dia, necessiten viure en ramat i en llibertat i fer la seva vida al costat dels seus, no sent els nostres esclaus.