EQUÀNIMA: BENESTAR INTEGRAL AMB CAVALLS

Si ets un poni d'una raça de baixa estatura, com un Mini-Shetland, tens molts números per acabar sol en un jardí com una mascota tronada, amb cap més altra ambició que mantenir la gespa a ratlla. Siguis més gran de talla o no, si ets un poni no passaràs dels 140 cm, és possible que acabis en una hípica o en una fira aguantant sessions infinites de canalla que maldaran per muntar-te. També, si per exemple ets un Asturcon, et pot tocar un passaport a l'escorxador perquè algú es delecti amb la teva carn, o bé, si ets un Islandès, pots fer cap a una explotació agrícola per treballar-hi durament. Si ets molt bufó, siguis de la raça que siguis, pots ser carn de concursos morfològics, sempre i quan es consideri que compleixes tots els requisits que ha de tenir una determinada raça ( ecs ) i, ara també, i com a última moda, pot ser que, tot i ser un poni, et trobis totalment desubicat fent de "gos pigall" per un nucli urbà. Per aquells a qui l'estatura els pugui confondr...

El zen és una branca del budisme que busca la il·luminació interior. Una de les escoles del zen defensa que al món hi ha dos tipus de creadors. Uns que creen coses, objectes, serveis idees i uns altres que treballen en el seu propi ser, buscant l’obra mestra que cadascú porta en el seu interior. El coaching amb cavalls està orientat cap aquesta última idea.  L’efecte mirall que ens donen els cavalls, en el desenvolupament dels exercicis que es realitzen en les sessions, ens mostra quines són aquelles creences i pors que ens aturen i que ens impedeixen connectar amb aquesta obra mestra que portem dins. Es tracta de fer un viatge al nostre interior, sortir de la ment i deixar de posar l’atenció en lo extern, ja que, quan hi posem l’atenció sovint ens sentim paralitzats pels judicis propis i externs (bo/dolent, ho vull/no ho vull/). El coaching amb cavalls ens ajuda a identificar els condicionaments socials que ens impedeixen descobrir la nostra individualitat. Diu el Zen que la socie...

Una de les preguntes que faig a les persones que venen a fer coaching amb cavalls, quan veig que fa temps que arrosseguen una situació que no volen a la seva vida i que les fa infelices, és: Quant temps fa que viuen així. La resposta és al·lucinant. He escoltat frases com: Fa 5, 10, 20, 30 anys! Dic que és al·lucinant perquè costa de creure com podem viure sense estar bé tant temps. Costa de creure, però, la veritat és que moltes vegades ens instal·lem en una mena de bucle repetitiu i tancat i, tot i que tenim la sortida just al davant dels nostres nassos, som incapaços de veure-la. Ens fa tanta por abandonar aquest bucle tediós i corrosiu de l'ànima en el que ens hem apalancat perquè és un lloc conegut i suposadament segur per a nosaltres, ens fa tanta por, que renunciem a buscar la nostra felicitat i així podem passar-nos 30 anys queixant-nos de lo injusta que és la vida però immòbils i consumits. Quan em trobo amb una situació d'aquesta mena sempre li pregunto...

El dia 21 de desembre a les 10:44 es produirà el solstici d’hivern. Això significa que el Sol arribarà al zènit al migdia sobre el tròpic de Capricorn. Aquesta posició de l’astre rei comporta que sigui el dia més curt de l’any o la nit més llarga. Els solsticis s’han celebrat per la humanitat des de temps immemorial. No fa gaire ens sentíem fortament vinculats amb l’astronomia i la natura i seguíem amb devoció els seus ritmes celebrant-los. Tant és així que, els nostres actuals Nadal i Sant Joan no són pas festivitats atzaroses sinó que el cristianisme va escollir-les per la seva proximitat als solsticis i per el poder d’atracció i simbolisme que aquests ens generen. Els solstici de desembre marca, també, en aquest hemisferi planetari on habitem nosaltres, l’entrada a l’hivern. L’hivern és temps de recolliment, de retrobar-se un mateix, de calma. Tot i ser un espai de tranquil•litat en el que la natura sembla apagar-se durant uns mesos, de manera molt sutil, el dia es come...

Tot el que et proposes emprendre pot enriquir la teva vida i la dels altres si sents que és la teva passió, si sents que et fa feliç i que és el que vols fer en aquest món.  Llavors, què et frena? É s possible que les situacions difícils que poden sobrevenir-te, si t'atreveixes a fer un canvi, et facin molta por i per una barreja de pànic i comoditat restes inmòbil i infeliç.  Quan arriba un moment difícil tens dues opcions: estancar-te o créixer. Si el defuig et quedaràs igual o pitjor de com estaves, si t'hi enfrontes creixeràs.  Existeix una interminable font d'energia disponible per a tots. Es troba dins de cada persona i està sempre a punt per inspirar-nos per trobar tot el que necessitem per fer el canvi que volem. Ara bé, ningú té l'obligació de portar-te la felicitat en una safata, ni la família, ni la parella, ni els amics. La felicitat és una conquesta personal que assolim quan som congruents amb nosaltres mateixos i fem el que volem fer en a...

Saps perquè cada vegada que et proposes fer un canvi a la teva vida no te'n surts?  Segurament a causa de la teva escassa actitud.  Diu el diccionari que l'actitud és una postura expressiva que es correspon a la disposició de l'ànim. I pel que fa a l'ànim diu que es tracta de la intenció, el coratge, l'esperit de fer una cosa. Sovint ens diguem a nosaltres mateixos que volem o que necessitem fer un canvi de vida, de feina, de relacions, d'entorn, de manera de fer... Però la realitat és que tot es queda en un pensament, doncs, no hi posem la intenció, ni el coratge, ni l'esperit.  Tot queda en un pensament per què ens fa por o ens fa mandra assumir la responsabilitat que tenim sobre nosaltres mateixos i sobre la nostra felicitat. Si posem la intenció en fer un canvi estem orientant la nostra consciència a la seva realització. Si hi afegim l'altre ingredient, el coratge , significa que ens mantindrem ferms en l'assoliment del nostre objectiu ...

Aspirar a fer un canvi a la vida, a assolir algun repte, a renovar-se, a viure en plenitud requereix conrear, cuidar i recollir el fruit d'una sèrie de llavors que tots portem dins però que, sovint, com a conseqüència de les diverses experiències vitals que tenim i processem com a negatives, oblidem i descuidem. La bona notícia és que les cinc llavors de la felicitat sempre estan dins nostre a l'espera que ens posem a cuidar-les, les deixem germinar, i puguin omplir-nos de fruits. Aquestes llavors són: 1ª.-  La missió és saber quin és el nostre propòsit a la vida o en una situació determinada. Ella ens crida interiorment a fer tot el possible per assolir-la. 2ª.-  El coratge entés com la capacitat de gestionar amb eficàcia la por que ens genenren les noves situacions. Com ara atrevir-nos a fer el que volem i el que sentim, sabent veure en els canvis oportunitats. 3ª.- La voluntat és la que ens permetrà seguir, malgrat els errors, els fracassos i les decep...