Salta al contingut principal

COACHING AMB CAVALLS: DE TOT EL QUE PORTES POSAT L'ACTITUD ÉS EL MÉS IMPORTANT


Saps perquè cada vegada que et proposes fer un canvi a la teva vida no te'n surts? 
Segurament a causa de la teva escassa actitud. 

Diu el diccionari que l'actitud és una postura expressiva que es correspon a la disposició de l'ànim. I pel que fa a l'ànim diu que es tracta de la intenció, el coratge, l'esperit de fer una cosa.

Sovint ens diguem a nosaltres mateixos que volem o que necessitem fer un canvi de vida, de feina, de relacions, d'entorn, de manera de fer... Però la realitat és que tot es queda en un pensament, doncs, no hi posem la intenció, ni el coratge, ni l'esperit. 


Tot queda en un pensament per què ens fa por o ens fa mandra assumir la responsabilitat que tenim sobre nosaltres mateixos i sobre la nostra felicitat.


Si posem la intenció en fer un canvi estem orientant la nostra consciència a la seva realització.


Si hi afegim l'altre ingredient, el coratge, significa que ens mantindrem ferms en l'assoliment del nostre objectiu davant les adversitats.


I si mantenim l'esperit com a impuls de la nostra obra, significa que gaudirem de l'ànim i de la força interna necessaris per arribar a fer realitat la nostra voluntat de canvi.


En definitiva, amb una bona actitud, tot és possible! 


Necessites un canvi? Creus que no tens l'actitud necessària per dur-lo a terme? Doncs fes un canvi de xip amb nosaltres. 


Posa't en marxa, ara és el moment: Escriu-nos a info@equanima.cat o truca'ns al 673 64 90 65, reserva el teu Programa i fes realitat el teu canvi.

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...