Salta al contingut principal

EL COACHING AMB CAVALLS I EL ZEN

El zen és una branca del budisme que busca la il·luminació interior. Una de les escoles del zen defensa que al món hi ha dos tipus de creadors. Uns que creen coses, objectes, serveis idees i uns altres que treballen en el seu propi ser, buscant l’obra mestra que cadascú porta en el seu interior.

El coaching amb cavalls està orientat cap aquesta última idea. L’efecte mirall que ens donen els cavalls, en el desenvolupament dels exercicis que es realitzen en les sessions, ens mostra quines són aquelles creences i pors que ens aturen i que ens impedeixen connectar amb aquesta obra mestra que portem dins.

Es tracta de fer un viatge al nostre interior, sortir de la ment i deixar de posar l’atenció en lo extern, ja que, quan hi posem l’atenció sovint ens sentim paralitzats pels judicis propis i externs (bo/dolent, ho vull/no ho vull/).

El coaching amb cavalls ens ajuda a identificar els condicionaments socials que ens impedeixen descobrir la nostra individualitat. Diu el Zen que la societat vol esclaus perquè tots els interessos creats requereixen obediència.

Amb el PROGRAMA DEL CANVI d’Equànima només estàs a 5 sessions de coaching amb cavalls per descobrir l’obra mestra que portes dins teu, per empoderar-te i moure’t amb llibertat, per ser qui ets i arribar on vols.

Les sessions són peu a terra, no es munta a cavall i, per tant, són aptes per a tothom.

Ubicació: Talares 19, Borda Jeroni, 25700 La Seu d'Urgell, Lérida, Espanya

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...
Més informació

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...
Més informació