Salta al contingut principal

EL COACHING AMB CAVALLS I EL ZEN

El zen és una branca del budisme que busca la il·luminació interior. Una de les escoles del zen defensa que al món hi ha dos tipus de creadors. Uns que creen coses, objectes, serveis idees i uns altres que treballen en el seu propi ser, buscant l’obra mestra que cadascú porta en el seu interior.

El coaching amb cavalls està orientat cap aquesta última idea. L’efecte mirall que ens donen els cavalls, en el desenvolupament dels exercicis que es realitzen en les sessions, ens mostra quines són aquelles creences i pors que ens aturen i que ens impedeixen connectar amb aquesta obra mestra que portem dins.

Es tracta de fer un viatge al nostre interior, sortir de la ment i deixar de posar l’atenció en lo extern, ja que, quan hi posem l’atenció sovint ens sentim paralitzats pels judicis propis i externs (bo/dolent, ho vull/no ho vull/).

El coaching amb cavalls ens ajuda a identificar els condicionaments socials que ens impedeixen descobrir la nostra individualitat. Diu el Zen que la societat vol esclaus perquè tots els interessos creats requereixen obediència.

Amb el PROGRAMA DEL CANVI d’Equànima només estàs a 5 sessions de coaching amb cavalls per descobrir l’obra mestra que portes dins teu, per empoderar-te i moure’t amb llibertat, per ser qui ets i arribar on vols.

Les sessions són peu a terra, no es munta a cavall i, per tant, són aptes per a tothom.

Ubicació: Talares 19, Borda Jeroni, 25700 La Seu d'Urgell, Lérida, Espanya

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...
Més informació

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...
Més informació