Salta al contingut principal

LA IMPORTÀNCIA DE DECIDIR, 5 TRUCS INFALIBLES PER FER-HO BÉ

Som un producte del que pensem, del que sentim i, hi afegiria també, del que fem. En definitiva som el resultat de les decissions que hem pres i de les que no hem pres.

Si et lleves pensant que tot és un desastre, no estàs a gust amb la persona que tens al costat o no estàs a gust amb la teva solitud, o potser resulta que vas a una feina o a uns estudis que no et satisfan, o ets dels o de les que es miren al mirall i no et sents feliç de veure-t'hi precisament, que diguem, analitza quins pensaments i decissions has estat tenint i prenent o evitant els darres anys i veuràs com, encara que sigui de forma inconscient, tu solet/a t'ho has muntat per arribar al lamentable punt on et trobres.

Tant important per configurar el teu present és el que vas escollir un dia a nivell de feina, estudis, parella o residència com el que vas triar un altre dia a nivell d'alimentació, esport, lectura, programes de ràdio, tv, amics i coneguts, creences...

Viure és ecollir. Passar per aquesta vida sense encaminar les nostres decissions i eleccions cap a lo que realment volem, o, pitjor encara, passar per aquesta vida deixant que siguin els altres els que escolleixin per nosaltres ens garanteix una existència gris i insípida.

Canvia de xip! Aquí tens 5 trucs per encertar les teves decissions grans i petites:  
  1. Analitza si l'elecció que se't planteja t'apropa o t'allunya dels teus valors, del teu ideal de vida. 
  2. Experimenta si et sents bé quan ho esculls o bé si per contra et sents cansat, baix de moral, apagat. 
  3. Adona't si ets tu qui realment tria i, no ho escullis, si tu no ets qui ho vol amb total convenciment.
  4. Valora si la teva elecció es basa o no en la por.
  5. Valora si la teva elecció es basa o no en la mandra o en la procastinació.
Uns exemples: et queixes de la teva figura, però esculls menjar i beure productes que engreixen perquè et fa mandra cuidar-te. Estàs fart/a de la feina, però no fas ni un sol pas per canviar-la perquè tens por de perdre la seguretat que et dóna. T'agradaria relacionar-te amb persones amb uns interessos determinats però no ampliés el teu cercle d'amistats perquè tens por de perdre els teus amics o conéixer noves persones.

Vols canviar i no saps com fer-ho? Nosaltres t'ajudem a través del coaching amb cavalls. Truca'ns al 673 64 90 65 o escriu-nos a info@equanima.cat Apunta't al Programa del canvi!

Cinc sessions de coaching amb cavalls, amb les que descobriràs, clarament, els teus objectius o la teva missió vital, posaràs sota control les teves pors, et desfaràs de les creences limitants que t'acompanyen i dissenyaràs un nou mapa de vida on hi hauran marcats el camí, els recursos i les eines que necessites per conquerir la teva felicitat. 

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...