Mixticus és el participi passat en llatí del verb miscere que significa mesclar i d'aquí prové la paraula mestís que és un mot castellà que es va començar a emprar en el temps de la colonització per designar les persones nascudes d'un europeu/a i un amerindi/a.
Com ja us podeu imaginar un mestís, a la societat de l'època, era maltractat i discriminat per no ser un "pura raça europeu".
Encara avui som ridículament racistes, dic ridículament perquè, si fessim un estudi del nostre ADN descobriríem que tots som mestissos. Dic ridículament perquè, sentir-se superior a un altre ésser pel fet de ser diferent és d'una estupidesa supina. Dic ridículament perquè, el mestissatge millora totes les espècies, inclosa la nostra. Ens fa més forts, més intel·ligents, més sans i tenim més longevitat.
Els humans, però, sentim una fascinació malaltissa per la puresa de les races, només cal veure l'énfasis que posem a aquesta expressió quan parlem dels animals: és un pura sang anglès (referint-nos a un cavall), o.., si no és un pastor alemany de pura raça no el vull (referint-nos a un gos). I, ves per on, que és ben bé al contrari i que com que aquestes races les ha creat l'home i les bèsties ja no es poden mesclar els animals mes "purs" cada cop són més dèbils i desequilibrats. I, au, oi sí, tinc un boxer meravellós i fardo moltíssim però em passo el dia al veterinari. Us puc dir que el cavall més delicat de casa és el Thuram que curiosament és l'únic que és pura raça àrab.
Jo sempre he pensat que el dia que estem tots tan barrejats que ja no puguem parlar de races, la humanitat farà un pas endavant cap a la fraternitat i si us en queda algun dubte mireu aquest vídeo.