Salta al contingut principal

PETER SINGER, INTEGRITAT I PERSEVERANÇA

Ahir, l'australià Peter Singer, llicenciat en dret i doctor en filosofia, convidat per la Fundació Grífols, va impartir una conferència al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, relativa al passat, present i futur del moviment en pro del dret dels animals, el que ell anomena, Alliberació Animal, a la que vaig tenir el plaer d'assistir.

                                                              Autora: Emma Infante
De fet, aquest enunciat, Alliberació Animal, és el títol més famós de la seva extensa obra, es tracta d'un postulat a favor d'un tracte ètic vers els animals i en contra de l'especisme que els humans practiquem amb la resta d'espècies del planeta. Singer va publicar aquest treball l'any 1975 i, no fa gaire, la revista Time va considerar que es trobava entre les 100 millors obres publicades de no ficció del darrer segle, així com, va posicionar al mateix Singer com un dels pensadors més influents de la nostra època.

Us imagineu, però, com es debien rebre aquestes idees  tan avançades sobre els drets dels animals l'any 1975? Les crítiques corrosives i destructives li deurien caure a cabassos. Malgrat això, el jove Singer va anar fent el seu camí i avui, passats gairebé quaranta anys, encara la setantena amb aquella serenitat que només copsem en les persones conseqüents amb elles mateixes i els seus ideals.

Al meu entendre, la integritat i la perseverança en la defensa dels nostres principis, quan es sustenten sobre una sòlida base ètica, són les virtuts que, tant a Peter Singer com a la resta d'humans, ens ajuden a viure una vida plena i equilibrada.

Pensant, sentint i obrant en congruència i, perseverant, tot arriba. 

The Cramberries, una banda de rock irlandesa, cantava: Una cosa preciosa que tenim i que no hauríem de deixar perdre és l'instint animal. En honor al Dr. Singer, tanco aquesta entrada amb Animal Instinct.


Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...
Més informació

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...
Més informació