Anatole France, un escriptor fràncès guardonat amb el nobel de literatura que va viure a cavall del segles XVIII i XIX i que va participar activament en la defensa dels drets humans, va dir: "Tots els canvis, fins i tot els més desitjats, s'acompanyen de certa melangia".
Aquest cap de setmana ho he pogut copsar per mi mateixa quan la Dune, el Thuram, l'Indian i nosaltres ens hem traslladat de quadra i de casa. Els cavalls han deixat l'Equi-Centre i els humans els nostres habitatges. No marxem gaire lluny, a tot estirar un kilòmetre més enllà, passat el torrent de Cerc. La nova casa es coneix com Borda Jeroni i es troba a la partida de Talares 19, de La Seu d'Urgell.
Els cavalls, territorials i rutinaris com són, han viscut el trasllat amb neguit. Aquest matí, però, amb la facilitat d'adaptació que també els caracteritza, ja se'ls veia més acomodats i tranquils. Jo, per la meva part, m'he vist sacsejada per una mena de coctel emocional. Per una banda sentint l'alegria d'haver trobat un lloc propi on poder viure i treballar conjuntament amb els cavalls. Un somni fet realitat! I per una altra banda, sentint la tristesa de deixar enrera l'Equi-Centre.
Aquest cap de setmana ho he pogut copsar per mi mateixa quan la Dune, el Thuram, l'Indian i nosaltres ens hem traslladat de quadra i de casa. Els cavalls han deixat l'Equi-Centre i els humans els nostres habitatges. No marxem gaire lluny, a tot estirar un kilòmetre més enllà, passat el torrent de Cerc. La nova casa es coneix com Borda Jeroni i es troba a la partida de Talares 19, de La Seu d'Urgell.
L'Equi-Centre és el Fernando, el Ramon, la Laura, el Laertes, el Buenos Aires, l'Ibsen i el Salit. Gràcies Fernando per la teva ajuda, paciència, col·laboració, discreció i bon tracte. Gràcies Ramon per la teva rauxa i sentit de l'humor. Gràcies Laura per la teva serenitat i bondat. Gràcies Laertes per la companyia les tardes de l'estiu passat quan encara ens ho podíem manegar per a que sortissis unes horetes. Gràcies Buenos Aires per haver-te deixat estimar tant i tant. Gràcies Ibsen per la teva concentració durant les sessions i per deixar-nos la teva bella imatge i, gràcies Salit per ser tan afectuós i tendre amb tothom.
Avui m'he llevat pensant en la importància que té saber-se adaptar als canvis, perquè, aquests, encara que volguts, ens sacsejen, doncs ens fan sortir de la nostra zona de confort i setim que ens posem en risc.
Què funciona per processar bé un canvi?
- Viure el canvi com una forma d'aprenentatge i de creixement personal: Els canvis ens fan madurar, ens ajuden a coneixer-nos millor, a ser més flexibles.
- Convertir-lo en una aventura: Els canvis ens obliguen a fer coses que no dominem. Enfocant-les com si fóssim un heroi que necessita resoldre els obstacles que es presenten per aconseguir un tresor, podem veure i viure cada handicap com una nova oportunitat per trobar aquest tresor, no com un impediment.
- Centrar-se en les coses positives que ens aporta la nova situació i evitar caure en el parany de les preocupacions i pors que viuen al nostre imaginari i que es manifesten davant del desconegut.
Hi ha una cançó que es diu Caminant per l'herba, la canta Serrat, una estrofa diu "creu-me que res no enguixa tantes esquerdes com caminar per l'herba", un pensament i una activitat que els cavalls i jo compartim sovint. Ens veiem a Borda Jeroni...