Salta al contingut principal

ISAÏES I L'ERA D'UNA NOVA CONSCIENCIA

 

Isaïes 11:6-10 BCI

El llop conviurà amb l'anyell, la pantera jaurà amb el cabrit, menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà.

La vaca i l'ossa pasturaran juntes, jugaran plegades les seves cries.

El lleó menjarà palla com el bou. L'infant de llet jugarà bora el cau de l'escurçó, El nen ficarà la mà a l'amagatall de la serp.

Ningú no serà dolent, ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor, com l'aigua cobreix la conca del mar..."

    El profeta Isaïes, una figura central en les tradicions judeocristianes, és sovint representat en l'art amb imatges que reflecteixen la seva importància espiritual i històrica. Es situa el seu naixement sobre el 770 o 760 aC.


    En una interpretació moderna, Isaïes podria ser vist envoltat d'animals, simbolitzant la pau i l'harmonia universal que ell profetitzava entre totes les espècies de la terra. 


    Segons la tradició, Isaïes va viure durant un temps de gran turbulència, però les seves visions i profecies van oferir esperança i consol a molts. Els cristians creuen que el messies que ell anunciava és Jesús. Els jueus encara l'esperen.


    Les seves paraules, que es considera que van ser transcrites al Llibre d'Isaïes de la Bíblia, ressonen avui dia en que els moviments a favor del dret dels animals van calant lenta però perseverantment. Isaïes deia als jueus que Déu no volia més sacrificis d'animals que avorria el que feien.


    Com seria un Isaïes modern? La IA m'ha fet aquestes dues imatges, inspirada en la recerca i captura de l'essència del seu missatge de salvació per a totes les criatures de Déu. Les botes i el cinturó m'ha assegurat que estan fetes amb materials vegans.





Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...
Més informació

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...
Més informació