Salta al contingut principal

CONÈIXER I COMPRENDRE PER ESTIMAR I RESPECTAR.

Ahir una persona, mentre raspallava una euga, em pregunta: Què busques, a que aspires fent aquesta feina? Em va venir al cap la paraula comprensió per als cavalls, comprensió per als animals. 

A Equànima pots veure com un grup de cavalls heterogeni provinents de realitats molt diferents han constituït una família. Pots aprendre com es comuniquen, com  s'organitzen, com s'estimen, com tenen els seus estira i arronsa i, sobretot, pots veure com es cuiden i com col·laboren els uns amb els altres. 

Un estudi realitzat per etòlegs hongaresos a l'Hortobágy, demostra que els cavalls, tal i com fem els humans, viuen en una societat complexa i multinivell, on les relacions familiars entre pares, mares, fills, oncles, cosins i nets tenen un pes importantíssim en la seva organització.

Els animals són molt més que sers animats amb instints. Cada espècie és una nació que habita el planeta segons els aprenentatges realitzats al llarg de milions d'anys. Aprenentatges que els han permès no només sobreviure, sinó desenvolupar un llenguatge i una cultura que no són els nostres, però uns lligams afectius que, sovint, s'assemblen força a les nostres maneres.

Quan captes aquesta intel·ligència, quan copses la grandesa que hi ha en cada espècie, COMPRENS. Quan comprens aprofundeixes en la presència de l'altre. L'observes, el sents i l'entens. Quan comprens: ESTIMES. 

QUAN ESTIMES RESPECTES.

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...