Salta al contingut principal

EXPERIÈNCIES PIRINEUS


L'any passat vuit empreses de la comarca ens uníem per crear la marca Experiències Pirineus: Auberria, Cal Ponsa, Hotel Andria, Pirineus Outdoor, Parapent Organyà, Hotel Muntanya, Socarrel Emocions i Equànima. La nostra voluntat era i és posicionar les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya com un referent  de l'ecoturisme i el turisme d'activitats respectuós amb el patrimoni natural i cultural de les nostres terres.

El passat dia 24 vam celebrar la nostra Primera Jornada d'Ecoturisme amb ganes de debatre que és exactament aquest concepte i quin tipus d'activitats engloba. També per conèixer alguns casos d'èxit que, en aquest sentit, ja s'han donat en altres latituds, per presentar Experiències Pirineus a empreses del sector que puguin estar interessades a adherir-se a aquesta proposta, per conèixer el contingut de la nova web i per descobrir quin és l'inventari a nivell d'infraestructures del que disposem i quin és el seu estat i utilitat.




Va ser molt enriquidor copsar la transferència i intercanvi d'opinions i coneixements entre alguns dels ponents i dels assistents i sentir el run-run que es coïa durant la jornada que ens indicava que hi ha ganes de fer feina en aquesta direcció.

Juntament amb el David Isern, vaig presentar, a través de la web, les empreses que formem part d'Experiències Pirineus i vaig triar  per començar una cançó que va fer famosa Julio Iglesias i que ha versionat Makako, Me olvidé de vivir.

El que diu la cançó té molt a veure amb el que ens va passar abans de la crisis: Anàvem per la vida sense fre i ens vam oblidar de coses realment importants, com la col·laboració i ajuda. Només teníem al cap competir, ser els primers. Però, una conseqüència positiva de la crisis és que la manca de finançament ens va fer unir per tirar endavant i treballar des del coworking i des d'un sistema win-win, del que han nascut la web o les jornades. 

També ens ha fet fer introspecció i assentar uns principis ètics sobre els que basar la nostra activitat: 


  • Amor i respecte per l'entorn natural i el patrimoni cultural.
  • Compliment de la legislació relativa a medi ambient i benestar animal.
  • Treballar amb productes i serveis de proximitat.
  • Crear activitats sostenibles.
  • Conèixer i difondre acuradament la riquesa natural i cultural del nostre entorn.
  • Vetllar per la conservació i millora de la riquera natural i cultural del nostre entorn.


Pensem que així podem oferir un producte autèntic al viatger o al turista, doncs li donem l'oportunitat de trepitjar el terreny d'una manera vivencial i propera per a gaudir d'unes experiències pirinenques úniques que faran innolvidable el viatge.










Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...