Passa al contingut principal

ME NACE DEL CORAZÓN

Els que ja teniu una edat potser recordareu un programa de TV3 que es deia Persones Humanes, era un magazine en clau d'humor que tenia, entre d'altres, un apartat anomenat, L'Apassionat Món de la Parella. L'espai estava capitanejat per un personatge anomenat el Dr. Solé i sempre començava dient "què dir quan ella et diu"...

Mantenir una relació sentimental al llarg del temps costa. La rutina, els desenganys, els problemes econòmics minen els amors aparentment més sòlids. 

Hi ha persones que no es rendeixen i que volen continuar apostant per la relació i, per fer-ho, busquen noves eines per reconduir una convivència desgastada i sovint plena de retrets.

Amb els cavalls és curiós com, de seguida que una parella fa un exercici de coaching en que es fa necessària la col·laboració dels dos, comencen a sorgir les desavinences i lamentacions quan no poden obtenir la cooperació del cavall. Reflexionar sobre les mateixes i reconduir la situació els ajuda a veure que entre l'un i l'altre no hi ha tanta distància com presumien.

Tibant l'altre dia una parella de l'Indian van descobrir que necessitaven:

  1. Recolzament mutu privat i públic. Van adonar-se que fer-se retrets en la intimitat i davant dels altres debilita la parella, mostrar-se com un tàndem ajuda a recuperar-ne l'autoestima.
  2. Fer una activitat lúdica cada dia junts. Van decidir fer esport junts tres dies a la setmana, anar al cinema el dia de l'espectador, preparar un sopar conjunt un altre dia, i llegir-se dos dies una lectura (crònica, notícia, poema...) en veu alta i comentar-la.
  3. Donar les gràcies per estar junts. Acceptar-ho com un present, no com una lluita. Van acordar dedicar 10 minuts cada dia a estar en silenciosa companyia, sense fer res, sense dir res, només mirant-se i transmetent-se afecte.
Confesso que les seves propostes em van sorprendre i agradar tant com la cançó que em van explicar que van triar per obrir el seu ball nupcial feia gairebé 25 anys, deixant perplexes als seus convidats que, per aquestes terres, esperaven el típic vals. 

Doncs... Va por ustedes!: "Me nace del corazón" interpretada per Rocio Durcal. 






Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

Una dona

Avui que és el dia internacional de la dona vull donar les gràcies a totes les persones que m'han ajudat a tirar endavant aquests darrers mesos. Em sento plenament recuperada i allò que el primers dies em semblava una fita inassolible, superar un mal tràngol com aquest, ara està fet. Estic bé i en pau amb mi mateixa, veient com cada dia assumeixo tota la feina i com he posat distància i límits a la deshonestedat. Deien els romans que cap virtut té valor sense lleialtat i així ho crec.   Sóc una dona treballadora. Com a dona sóc conscient del privilegi d'haver nascut en aquesta part de món amb uns pares que m'han educat per respectar a tothom i per fer-me respectar. Però com a dona, al llarg de la vida, he viscut infinitat de situacions masclistes, algunes molt crues i algunes edulcorades, amagades sota el que suposadament és una broma o fins i tot un fals proteccionisme. Com a dona m'he revoltat, m'he defensat i he patit i he tingut la sort de fer-me més forta, sabe...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...