Salta al contingut principal

TANT DE BO

Un bloqueig, entre d'altres significats, és l'alteració del pensament en que es manifesta un grau màxim d'innibició mental, que comporta l'absència de pensaments nous en una direcció determinada.

 Sentir-se bloquejat de manera continuada és cansat, desgasta, entristeix, genera angoixa, ràbia i culpa.

 La Núria (és un nom fictici) acompanyada de l'Indian va decidir que per poder desfer el bloqueig que la tenallava necessitava:

  1. Prendre consciència del bloqueig
  2. Alliberar les emocions que li provocava.
  3. Reprogramar-se.
El reconeixement dels fets dóna llibertat. La Núria se sentia bloquejada perquè desprès d'haver estudiat durant tres anys va suspendre una oposició. Ara, cada cop que es posava a estudiar per presentar-se a la propera convocatòria, només li venia al cap la sensació de fracàs que va tenir i perdia la concentració.

Aquesta situació li generava por, que es traduïa en: por al fracàs, por a decepcionar els altres (sobretot als pares), por a no poder accedir a una feina i tenir diners, por a no poder tenir la vida que havia imaginat. En conseqüència es sentia angoixada, irascible, esgotada i trista.

Qui era la Núria? El resultat triomfal d'una oposició o, alguna cosa més? Per quin motiu mereixia estimació? Perquè era una bona estudiant que fins a la data sempre treia bones notes o, per alguna cosa més? Si no aprovava l'examen.., no tindria mai la vida que havia somniat?

La Reprogramació: La Núria va descobrir que era una dona amb la voluntat d'ajudar les persones curant-les. Que se l'havia d'estimar per ella mateixa, tot el paquet, amb virtuts i defectes. I que si no superava l'examen podia dur a terme la seva missió vital des d'una altra vessant.

Sembla mentida però el fet de no focalitzar els nostres objectius com si fossin l'única oportunitat que tenim a la vida o, com si en depengués la nostra persona i la nostra felicitat, ens allibera.

Alliberats i distesos podem concentrar-nos millor, podem buscar noves maneres d'arribar a on volem. La Núria va realitzar un mapa mental d'un nou pla d'estudi, que incloïa pautes alimentàries, esportives, de treball i estudi i pautes d'oci. Tot encaminat a fer-la sentir bé per estudiar millor. Tot encaminat a fer-la gaudir de la preparació, perquè la millor manera d'aprendre és passant-nos-ho bé.

 Us deixo amb Tant de Bo de Txarango, esperant, com canten ells, que conegueu la felicitat en persona.












Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...
Més informació

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...
Més informació