Salta al contingut principal

QUI VOL, TROBA TEMPS I, QUI NO VOL, TROBA EXCUSES

El títol de l'entrada és un clàssic: demanem, desitgem, intentem, somniem però, sovint, no acabem mai de fer el que hem de fer per estar o ser com volem, o per tenir allò que somniem.


Què necessitem per evitar aquesta constant i per emprendre acció?
  1. Clarificar exactament que volem.
  2. Determinar si el que volem és un objectiu assolible.
  3. Si ho és, elaborar un pla per aconseguir-lo.
  4. PERSEVERAR fins aconseguir-lo. 
Aplicant aquestes quatre premisses, posant la nostra energia a ser el que volem ser, els resultats arriben. Amb compromís i sintonia vers el nostre anhel tot és possible. 

Ara bé, si alhora d'arremangar-nos i començar aquesta aventura sempre trobem que hi ha alguna altra cosa a fer, ens justifiquem amb que no tenim temps, amb que tenim unes altres obligacions, amb que estem cansats o, amb que no podrem, perquè pensem que no som capaços... Llavors, deixem-nos de mentir a nosaltres mateixos i admetem que busquem excuses, admetem que, pel motiu X que sigui, no volem sortir de la nostra zona de confort. 

És interessant saber que hi ha darrera les excuses. El denominador comú acostuma a ser la por. Moltes persones quan descobreixen a que tenen por es revolten i decideixen fer un canvi, altres es comencen a entendre i això sempre és positiu.

Comencem aquest mes amb una campanya radiofònica dirigida als que han decidit trobar temps per ser i amb la programació dels cursos d'EQUÀNIMA per conèixer millor als cavalls i a nosaltres mateixos.




Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...