Salta al contingut principal

QUI VOL, TROBA TEMPS I, QUI NO VOL, TROBA EXCUSES

El títol de l'entrada és un clàssic: demanem, desitgem, intentem, somniem però, sovint, no acabem mai de fer el que hem de fer per estar o ser com volem, o per tenir allò que somniem.


Què necessitem per evitar aquesta constant i per emprendre acció?
  1. Clarificar exactament que volem.
  2. Determinar si el que volem és un objectiu assolible.
  3. Si ho és, elaborar un pla per aconseguir-lo.
  4. PERSEVERAR fins aconseguir-lo. 
Aplicant aquestes quatre premisses, posant la nostra energia a ser el que volem ser, els resultats arriben. Amb compromís i sintonia vers el nostre anhel tot és possible. 

Ara bé, si alhora d'arremangar-nos i començar aquesta aventura sempre trobem que hi ha alguna altra cosa a fer, ens justifiquem amb que no tenim temps, amb que tenim unes altres obligacions, amb que estem cansats o, amb que no podrem, perquè pensem que no som capaços... Llavors, deixem-nos de mentir a nosaltres mateixos i admetem que busquem excuses, admetem que, pel motiu X que sigui, no volem sortir de la nostra zona de confort. 

És interessant saber que hi ha darrera les excuses. El denominador comú acostuma a ser la por. Moltes persones quan descobreixen a que tenen por es revolten i decideixen fer un canvi, altres es comencen a entendre i això sempre és positiu.

Comencem aquest mes amb una campanya radiofònica dirigida als que han decidit trobar temps per ser i amb la programació dels cursos d'EQUÀNIMA per conèixer millor als cavalls i a nosaltres mateixos.




Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...
Més informació

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...
Més informació