EQUÀNIMA: BENESTAR EMOCIONAL AMB CAVALLS

Una porta a la pau interna i a la força de la vida En l’enfocament sistèmic, la inclusió no és només un principi; és un acte de justícia profunda. La Sra. Brigitte de Champetier ho expressa sovint amb una senzillesa contundent: allò que és exclòs, reclama tornar . Quan una persona, un fet o una emoció queda fora del camp, el sistema perd força i es fragmenta. La vida deixa de fluir amb naturalitat. A Equànima, aquest principi es converteix en una experiència viva. Els cavalls —amb la seva presència honesta, sense judicis i absolutament fidel a la realitat del moment— ens mostren de manera immediata què està inclòs i què no. Ells no negocien amb la ment; responen al que és. Per què la inclusió és tan important? Restaura l’ordre intern. Quan reconeixem allò que havia estat oblidat, el sistema recupera la seva arquitectura natural. Allibera càrregues que no ens pertanyen. Moltes tensions emocionals provenen d’exclusions antigues. Incloure és deixar de lluitar. Permet que l’amor ...

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol. Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. Els cava...

El dol és una experiència vital que afecta totes les dimensions de la persona: emocional, cognitiva, conductual, fisiològica i espiritual. Davant d’una pèrdua significativa —mort, separació, malaltia, canvi vital— el cos reacciona amb alteracions neurobiològiques: canvis en la serotonina, dopamina i cortisol poden provocar insomni, ansietat, desorientació o sensació de buit. Aquest procés no és lineal ni homogeni. Cada dol és únic, però tots comparteixen una necessitat profunda: donar lloc al que s’ha perdut, per poder tornar a viure amb plenitud . El dol com a moviment sistèmic: Des de la mirada sistèmica, el dol no és una patologia, sinó un moviment que demana ser completat. Quan aquest moviment queda interromput —per mandats familiars, pressions socials o por a sentir— el dolor pot quedar estancat, generant bloquejos emocionals o repeticions inconscients. Les constel·lacions sistèmiques amb cavalls ofereixen un espai viu per donar forma a aquest moviment. Els cavalls, amb la seva se...

Quan arriba la tardor, tot s’encén.  L’aire és més viu, els cavalls corren pel prat amb una energia nova, i jo també sento aquest impuls dins meu com si la vida em recordés que encara hi ha foc a la saba. Els matins són clars, plens d’alè blanc, i el sol encén els arbres com si fossin flames suaus. M’agrada veure com el paisatge canvia cada dia: els grocs, els vermells, els ocres que es barregen com un mosaic efímer. La tardor és cromatisme pur , un esclat abans del repòs. A Equànima , aquesta estació em convida a mirar el canvi sense por. Els cavalls ho viuen amb naturalitat: senten el fred que arriba, s’activen, juguen, galopen. El seu cos sap adaptar-se, celebrar la força del moment.  Jo els observo i aprenc. . Quan camino pel prat, amb el so dels passos sobre la terra humida i la llum baixa del capvespre, sento la bellesa d’aquest instant que no es repeteix. Tot canvia, sí —però cada canvi és una forma nova de vida. La tardor és moviment i transformació , com les emocions...

Hi ha moments en què les paraules no arriben. On el que pesa o s’enreda dins nostre no es pot explicar, però sí que es pot sentir.  Les constel·lacions sistèmiques amb cavalls són un espai de percepció profunda, on el camp que uneix totes les coses es fa visible a través del comportament dels cavalls i de la presència de les persones que hi participen. Una constel·lació sistèmica és una mirada a les dinàmiques invisibles que actuen en una família, un equip o una situació ancorada. No busca jutjar, sinó revelar el que demana ser vist .  Quan això passa, l’energia pot tornar a fluir i allò que estava estancat troba el seu lloc . Els cavalls, éssers profundament sensibles i connectats amb el camp energètic del seu entorn, responen de manera natural a les emocions i a les relacions. No interpreten, no opinen, no fingeixen. Mostren el que és . Per això, quan un procés sistèmic es fa en presència de cavalls, el seu llenguatge corporal aporta una claredat sorprenent. Quan els caval...

  Amb molta alegria vaig rebre el Rock, el setembre de 2025, un cavall westfalià jove, però ja retirat del món de l'hípica i de la competició. Què puc dir, és magnífic i bellíssim! Gràcies per haver-me'l lliurat en adopció.  El Rock és molt tranquil i de molt bon tracte. De moment, si l'allunyo dels seus companys equins, es neguiteja, encara no s'acaba de creure que ha arribat a casa. La confiança no es guanya en un dia i el Rock necessita temps. Ja li he explicat que aquí no hi ha pressa, que s'adapti al seu ritme.  És un magnífic facilitador i col·laborador i veure'l en moviment és un autèntic bàlsam i regal per l'ànima.