EQUÀNIMA: BENESTAR INTEGRAL AMB CAVALLS

El Martí, un molt bon amic, assabentat de la mort de l'Indian em va fer arribar aquesta faula que em resulta un suport per sostenir la pèrdua i un reforç per seguir endavant. Gràcies Martí!!! "Hi havia una vegada una dona mooooolt valenta que va escoltar una veu molt dins seu: la veu de la llibertat i de la cura. Va deixar enrere tot allò que molts anomenem seguretat (feina, pis, rutina, ...), i va obrir el cor i la ment a una vida diferent. En una petit tros a prop del Salit, va acollir i rescatar cavalls i eugues, un per un, cadascun amb la seva història, les seves cicatrius i la seva bellesa única. No són molts en aquesta família, però sí suficients perquè cada vida tingui el valor i atenció que es mereix.  La Marta els hi  dona a totes hores allò que més mereixen: respecte, companyia i espai per tornar a sentir-se lliures. L'Indian feia temps que caminava delicat i estava cansat, i avui ha marxat cap a un lloc que nosaltres només podem imaginar. Un lloc on els prats só...

Hi ha moments a la vida que ens deixen buits, trencats per dins. Una ruptura de parella, sobretot quan hi havia una entrega profunda o molts anys compartits, pot fer trontollar la nostra identitat, la nostra autoestima i la confiança en la vida mateixa. En aquests moments de fragilitat, de pèrdua de sentit i d'esgotament emocional, els cavalls poden esdevenir companys silenciosos però immensament presents. A Equànima  sé que cada ruptura és única, però també sé que la presència equina pot obrir camins d'integració de la pèrdua que van més enllà de les paraules, perquè jo mateixa ho he viscut. El mirall del cavall El cavall no jutja. No pregunta. No opina. Però ens veu , ens sent, ens reconeix allà on som. Quan estem amb el cor trencat, sovint ens tanquem o ens fem petits per protegir-nos. El cavall, amb la seva presència noble i la seva sensibilitat, ens convida a tornar a sentir-nos. A reconèixer l'emoció en el cos. A reconnectar amb la pròpia veritat, encara que sigui ...

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...

Sempre s'ha dit que dos galls en un galliner no hi poden ser. A casa, fa uns mesos, van néixer tres pollets, es van anar fent grans i un era mascle. Ara, que ja és un gall adult, ataca l'Hèctor, el gall més vell. L'Hèctor és un animal molt pacífic, per ell podrien conviure tots dos sense problemes, però el nouvingut és d'una altra mena, ho vol tot per a ell, el galliner, les gallines i l'espai exterior, i, ja hauria matat l'Hèctor, de fet, gairebé ho aconsegueix si no és perquè l'Emma, EPD, a través d'uns bons amics seus, em va prescriure un tractament que l'ha salvat. El gall jove es deixa endur pels seus instints. En un sentit etològic els instints són comportaments heretats, un mecanisme de supervivència codificat al sistema nerviós i al codi genètic de cada organisme viu, per afavorir la supervivència de l'individu o de l'espècie. Alimentar-se, atacar, fugir... Es tracta, doncs, d'una conducta innata i estereotipada que respon a un pa...

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...

Avui que és el dia internacional de la dona vull donar les gràcies a totes les persones que m'han ajudat a tirar endavant aquests darrers mesos. Em sento plenament recuperada i allò que el primers dies em semblava una fita inassolible, superar un mal tràngol com aquest, ara està fet. Estic bé i en pau amb mi mateixa, veient com cada dia assumeixo tota la feina i com he posat distància i límits a la deshonestedat. Deien els romans que cap virtut té valor sense lleialtat i així ho crec.   Sóc una dona treballadora. Com a dona sóc conscient del privilegi d'haver nascut en aquesta part de món amb uns pares que m'han educat per respectar a tothom i per fer-me respectar. Però com a dona, al llarg de la vida, he viscut infinitat de situacions masclistes, algunes molt crues i algunes edulcorades, amagades sota el que suposadament és una broma o fins i tot un fals proteccionisme. Com a dona m'he revoltat, m'he defensat i he patit i he tingut la sort de fer-me més forta, sabe...