Salta al contingut principal

EL COACHING AMB CAVALLS I L'ESTOÏCISME: UNA COMBINACIÓ PODEROSA PER A LA SUPERACIÓ PERSONAL


El coaching amb cavalls és una forma moderna d'entrenament i desenvolupament personal en què les persones treballen amb cavalls per millorar les seves habilitats per assolir objectius, millorar, també, la comunicació, el lideratge i les relacions interpersonals. Aquesta pràctica implica interaccionar amb els cavalls en un entorn controlat i utilitzar les seves respostes i comportaments com a retroalimentació per aconseguir un millor autoconeixement i desenvolupament personal.

L'estoïcisme és una filosofia que té els seus orígens a Grècia amb Zenó (334aC-264aC) i que es centra en la virtut, la raó i l’autocontrol com a mitjans per aconseguir una vida feliç i significativa. Els estoics promouen l’acceptació de les circumstàncies que no podem canviar i l'habilitat de mantenir la calma i la serenitat davant les adversitats. És una filosofia que ofereix eines per a la presa de decisions i la gestió de les emocions.

Per als estoics, la virtut és la clau per aconseguir la felicitat. Sent les virtuts fonamentals: La saviesa és la capacitat de discernir el bé del mal i actuar en conseqüència. La justícia és el respecte per les lleis i les persones. La temprança és el control de les passions i el desig. El coratge és la capacitat de mantenir-se ferm davant el dolor i la por. 

És possible relacionar el coaching amb cavalls amb l’estoïcisme en el context d'un enfocament de desenvolupament personal i lideratge. Així, podem establir-hi una relació en:

1. Autoconeixement: Tos dos promouen la reflexió i la introspecció. En el coaching amb cavalls, les reaccions dels cavalls als comportaments i les emocions dels participants poden ajudar-los a entendre millor com es relacionen amb els altres i com poden millorar. L'estoïcisme fomenta l'autoconeixement a través de la reflexió sobre les pròpies reaccions i emocions davant les dificultats.

2. Control emocional: En el coaching amb cavalls, els participants han de gestionar les seves emocions per establir una connexió amb els animals i guiar-los de manera efectiva. L'estoïcisme, com a filosofia, també defensa el control de les emocions per poder afrontar els reptes de la vida amb serenitat.

3. Adaptabilitat i flexibilitat: Tots dos poden ajudar les persones a desenvolupar la seva capacitat d'adaptar-se a situacions noves o inesperades. En el coaching amb cavalls, els participants han de ser flexibles i ajustar la seva comunicació segons la resposta del cavall. L'estoïcisme promou l'acceptació del que no es pot canviar i la capacitat d'adaptar-se a les circumstàncies.

4. Presa de decisions: En les sessions de coaching amb cavalls, els participants han de prendre decisions ràpides i confiables per comunicar-se amb els cavalls. L'estoïcisme també ofereix orientació sobre com prendre decisions informades en funció de les circumstàncies i els principis ètics.

5. Resiliència: L'estoïcisme promou la resiliència com una habilitat per superar les adversitats i les dificultats. El coaching amb cavalls pot ajudar a les persones a desenvolupar la resiliència a través de l'aprenentatge de com gestionar la frustració i l'estrès quan treballen amb animals imprevisibles.

En resum, el coaching amb cavalls i l'estoïcisme comparteixen molts principis que es poden aplicar de manera conjunta per aconseguir un major autoconeixement, autocontrol i resiliència en la vida personal i professional. Utilitzar aquests dos enfocaments en combinació és una eina poderosa per al creixement i el desenvolupament personal.

Dit en paraules de Marc Aureli (S.II dC), l'emperador romà i filòsof estoic: "No tens cap control sobre les coses que passen fora de tu mateix, però sempre tens control sobre com reacciones. La teva veritable força rau en la pau i la serenitat."

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...