Salta al contingut principal

UNA MANERA DIFERENT DE RELACIONAR-SE AMB ELS CAVALLS, UNA MANERA DE RETROBAR-SE AMB LA NATURA

Mai em deixarà de sorprendre la capacitat o màgia, no sé com dir-li, que tenen els cavalls per fer felices les persones. Sigui qui sigui que arribi a Equànima, fins i tot gent tan insensible amb ells com per menjar-se'ls, quan fa una estona que estan amb els cavalls es senten millor.

Els sis estels de casa: Dune, Thuram, Indian, Làctia, Hermes i Texas es posen tothom a la butxaca sense gairebé fer res més que ser. Són ells mateixos, no poden ser una altra cosa, no poden fingir.

Les persones que venen es delecten amb la seva bellesa i la seva força, però, sobretot es delecten amb el contacte. Poder-los tocar sabent que els cavalls volen ser acaronats, sentint que tenen tanta curiositat per els humans com aquests per ells és tota una experiència.

Apostem per fer activitats amb cavalls peu a terra, activitats que tenen en compte els sentiments de les persones i dels equins. Tant a través del coaching, l'equinoteràpia com de l'ecoturisme busquem sempre ajudar i fer disfrutar les persones amb la col·laboració dels cavalls. 

Per aquest motiu a Equànima els cavalls viuen en llibertat, en ramat i diposen d'una alimentació adequada al seu aparell diagestiu. Per aquest motiu van descalços i, per aquest motiu, els cavalls són estimats, respectats i considerats membres de l'equip. 

Avui llegia un article de l'etòloga Lucy Rees on afirma:

 "Necesitamos maneras de entender y relacionarse con los caballos que respondan a los valores e ideales de nuestro siglo XXI... maneras completamente diferentes de relacionarse con el caballo, pie a tierra o por medio del juego, más adecuadas a la sociedad urbana y estresada, cuyos miembros sienten que han perdido el contacto con la naturaleza misma y lo buscan con la ayuda del caballo.".


Sabent que els cavalls tenen una capacitat emocional similar a la nostra, per tant, senten, entre d'altres emocions, amor, alegria, ira, por, sorpresa, aversió i tristesa. Sabent que els cavalls pateixen quan els muntem, els fem saltar, els domen per fer uns exercicis d'exhibició per a ells inútils i perjudicials, els fem córrer en curses i participar en esports o concursos per a ells carents de sentit, els assassinem a l'escorxador, els estabulem, els segreguem, els aillem, els mercantilitzem, en definitiva: els explotem... 

Sabent que ells dissimulen aquest patiment per no mostrar la seva debilitat i convertir-se en una presa fàcil. Sabent que d'ençà que l'home els va domar, (cap allà el 3.500 ac), han estat una peça clau en el nostre desenvolupament, havent sacrificat a milions d'individus d'aquesta espècie en nom del progrés i de tota classe d'ideologies, comença a ser hora que siguin tractats amb respecte, amor i empatia i que, a l'igual que convé fer amb la resta d'animals, parem d'explotar-los, agraint-los-hi tot el que han fet per nosaltres.

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...
Més informació

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...
Més informació