Mai em deixarà de sorprendre la capacitat o màgia, no sé com dir-li, que tenen els cavalls per fer felices les persones. Sigui qui sigui que arribi a Equànima, fins i tot gent tan insensible amb ells com per menjar-se'ls, quan fa una estona que estan amb els cavalls es senten millor.
Els sis estels de casa: Dune, Thuram, Indian, Làctia, Hermes i Texas es posen tothom a la butxaca sense gairebé fer res més que ser. Són ells mateixos, no poden ser una altra cosa, no poden fingir.
Les persones que venen es delecten amb la seva bellesa i la seva força, però, sobretot es delecten amb el contacte. Poder-los tocar sabent que els cavalls volen ser acaronats, sentint que tenen tanta curiositat per els humans com aquests per ells és tota una experiència.
Apostem per fer activitats amb cavalls peu a terra, activitats que tenen en compte els sentiments de les persones i dels equins. Tant a través del coaching, l'equinoteràpia com de l'ecoturisme busquem sempre ajudar i fer disfrutar les persones amb la col·laboració dels cavalls.
Per aquest motiu a Equànima els cavalls viuen en llibertat, en ramat i diposen d'una alimentació adequada al seu aparell diagestiu. Per aquest motiu van descalços i, per aquest motiu, els cavalls són estimats, respectats i considerats membres de l'equip.
Avui llegia un article de l'etòloga Lucy Rees on afirma:
"Necesitamos maneras de entender y relacionarse con los caballos que respondan a los valores e ideales de nuestro siglo XXI... maneras completamente diferentes de relacionarse con el caballo, pie a tierra o por medio del juego, más adecuadas a la sociedad urbana y estresada, cuyos miembros sienten que han perdido el contacto con la naturaleza misma y lo buscan con la ayuda del caballo.".
Sabent que els cavalls tenen una capacitat emocional similar a la nostra, per tant, senten, entre d'altres emocions, amor, alegria, ira, por, sorpresa, aversió i tristesa. Sabent que els cavalls pateixen quan els muntem, els fem saltar, els domen per fer uns exercicis d'exhibició per a ells inútils i perjudicials, els fem córrer en curses i participar en esports o concursos per a ells carents de sentit, els assassinem a l'escorxador, els estabulem, els segreguem, els aillem, els mercantilitzem, en definitiva: els explotem...
Sabent que ells dissimulen aquest patiment per no mostrar la seva debilitat i convertir-se en una presa fàcil. Sabent que d'ençà que l'home els va domar, (cap allà el 3.500 ac), han estat una peça clau en el nostre desenvolupament, havent sacrificat a milions d'individus d'aquesta espècie en nom del progrés i de tota classe d'ideologies, comença a ser hora que siguin tractats amb respecte, amor i empatia i que, a l'igual que convé fer amb la resta d'animals, parem d'explotar-los, agraint-los-hi tot el que han fet per nosaltres.