Passa al contingut principal

BRUIXES, GATS I PARADIGMES

El solstici ja fa uns dies que ha passat però per tradició cristiana el 23 i 24 de juny hem celebrat la nit i el dia de Sant Joan. Una festa que hi ha qui entén com a purificadora a través del foc, altres com a religiosa per commemorar el naixement de Sant Joan Baptista, i molts la interpreten com una nit de gresca desaforada que obre les portes de l'estiu.

Aquesta nit es relaciona també amb les bruixes, doncs, des d'antic es pensava que aquestes dones que havien fet un pacte amb el diable, aprofitaven aquesta data per reunir-se en el que coneixem com aquelarres. Però el cert és que se sap, a través dels processos que se'ls hi van fer, que la majoria només eren remeieres, guaridores, llevadores, i que, a banda de tenir aquests oficis, algunes d'elles eren independents i no vivien seguint els costums del moment, no combregaven amb els poders de l'època. Això les va fer ser víctimes de la misogínia d'un poder polític i religiós que volia apartar les dones del coneixement i de la medicina i van acabar sent sotmeses als processos inquisidors. Només als Països Catalans s'estima que més de 400 dones van ser executades de formes molt cruentes entre els segles XV i XVIII acusades de bruixeria.

El meu tarannà animalista em fa pensar, també, en els milers de   gats que per llei van patir un destí igual de cru i mortal ja que se'ls associava a les bruixes i al dimoni. La pràctica desaparició dels gats va comportar, però, un augment devastador de la densitat de població de rosegadors i això, alhora, va ser la causa de la pèrdua de collites i de la contracció de malalties en els humans.

Tenim aquí un clar exemple del que pot comportar creure i actuar sota un paradigma fals i, també, d'una explicació del per què tenim por a mostrar la diferència.

Fent coaching amb cavalls despertem la ment, aprenem a ser crítics amb les pròpies creences, aprenem a testar-les amb la voluntat d'esbrinar d'on provenen realment, de comprovar si ens perjudiquen a nosaltres o a tercers i de ser així, aprenem a  substituir-les. També adquirim eines per fer front a la por a mostrar-se diferent i per ser cadascú com és i viure com vol viure. 

Memory del musical Cats, malgrat la nostàlgia de la cançó, ens esperona durant els mals moments a concentrar-nos en el nou dia, en l'esperança i en no donar-nos per vençuts.








Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

Una dona

Avui que és el dia internacional de la dona vull donar les gràcies a totes les persones que m'han ajudat a tirar endavant aquests darrers mesos. Em sento plenament recuperada i allò que el primers dies em semblava una fita inassolible, superar un mal tràngol com aquest, ara està fet. Estic bé i en pau amb mi mateixa, veient com cada dia assumeixo tota la feina i com he posat distància i límits a la deshonestedat. Deien els romans que cap virtut té valor sense lleialtat i així ho crec.   Sóc una dona treballadora. Com a dona sóc conscient del privilegi d'haver nascut en aquesta part de món amb uns pares que m'han educat per respectar a tothom i per fer-me respectar. Però com a dona, al llarg de la vida, he viscut infinitat de situacions masclistes, algunes molt crues i algunes edulcorades, amagades sota el que suposadament és una broma o fins i tot un fals proteccionisme. Com a dona m'he revoltat, m'he defensat i he patit i he tingut la sort de fer-me més forta, sabe...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...