BRUIXES, GATS I PARADIGMES

El solstici ja fa uns dies que ha passat però per tradició cristiana el 23 i 24 de juny hem celebrat la nit i el dia de Sant Joan. Una festa que hi ha qui entén com a purificadora a través del foc, altres com a religiosa per commemorar el naixement de Sant Joan Baptista, i molts la interpreten com una nit de gresca desaforada que obre les portes de l'estiu.

Aquesta nit es relaciona també amb les bruixes, doncs, des d'antic es pensava que aquestes dones que havien fet un pacte amb el diable, aprofitaven aquesta data per reunir-se en el que coneixem com aquelarres. Però el cert és que se sap, a través dels processos que se'ls hi van fer, que la majoria només eren remeieres, guaridores, llevadores, i que, a banda de tenir aquests oficis, algunes d'elles eren independents i no vivien seguint els costums del moment, no combregaven amb els poders de l'època. Això les va fer ser víctimes de la misogínia d'un poder polític i religiós que volia apartar les dones del coneixement i de la medicina i van acabar sent sotmeses als processos inquisidors. Només als Països Catalans s'estima que més de 400 dones van ser executades de formes molt cruentes entre els segles XV i XVIII acusades de bruixeria.

El meu tarannà animalista em fa pensar, també, en els milers de   gats que per llei van patir un destí igual de cru i mortal ja que se'ls associava a les bruixes i al dimoni. La pràctica desaparició dels gats va comportar, però, un augment devastador de la densitat de població de rosegadors i això, alhora, va ser la causa de la pèrdua de collites i de la contracció de malalties en els humans.

Tenim aquí un clar exemple del que pot comportar creure i actuar sota un paradigma fals i, també, d'una explicació del per què tenim por a mostrar la diferència.

Fent coaching amb cavalls despertem la ment, aprenem a ser crítics amb les pròpies creences, aprenem a testar-les amb la voluntat d'esbrinar d'on provenen realment, de comprovar si ens perjudiquen a nosaltres o a tercers i de ser així, aprenem a  substituir-les. També adquirim eines per fer front a la por a mostrar-se diferent i per ser cadascú com és i viure com vol viure. 

Memory del musical Cats, malgrat la nostàlgia de la cançó, ens esperona durant els mals moments a concentrar-nos en el nou dia, en l'esperança i en no donar-nos per vençuts.