EQUÀNIMA: BENESTAR INTEGRAL AMB CAVALLS

Tempus fugit és una locució llatina que s'atribueix a Virgili, un poeta romà que va viure la darrera centúria abans de Crist i que es va fer famós a través de l'Eneida. Una obra poètica que explica les aventures d'Eneas. Un heroi que, en l'imaginari de Virgili, faria possible el naixement de Roma. La locució no pertany a aquesta obra, però ha tingut la suficient força com per sobreviure a més de dos mils anys i arribar als nostres dies estant rigorosament vigent.  Qui no té la sensació de que el temps se li escapa? Qui no ha sentit vertigen aquests dies de final d'any en recapitular i veure passar la pel·lícula dels 365 dies anteriors cada cop més de pressa? Es veu que aquesta percepció es deguda a que tenim una concepció lineal del temps i finita de la vida. Des de la física clàssica hem interpretat durant milenis que els esdeveniments tenen lloc l'un darrere l'altre i, des de les matemàtiques, ho mesurem: segons, minuts, hores, dies, setmanes,...

Un gorg és un clot en el llit d'un corrent d'aigua on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs.  Gorg és també com es deia el gos de la fotografia. Un gos que va arribar fa disset anys de cadellet a casa i que avui ha mort perquè hem pres la decisió, gens fàcil, d'eutanasiar-lo.  Jo li vaig triar el nom. Gorg, em va sonar potent i escaient per ell perquè intuïa que seria un animal fort i espartà. El meu pare el va acceptar, el nom, rondinant, deia que era un mot estrany per cridar un gos. Recordo a la perfecció el dia de la seva arribada. El van anar a buscar la meva germana i el meu pare a Andorra, tenia tres o quatre mesos. Va baixar del cotxe i ens va fer festes a ma mare, a mi i al meu amic Joan com si ens conegués de sempre, amb una alegria i simpatia que ens va captivar. Tenia de jove allò que en castellà se'n diu "desparpajo". El Gorg era un drahtaar, aquí no hi havia massa coneixement d'aquesta raça i conforme va anar creixen...

El diccionari defineix l'aversió com la repugnància o la repulsió violenta envers algú o alguna cosa. Què passa quan sentim aversió contra algú? Què passa quan aquest algú no ha fet res tan greu com per a despertar-nos aquest sentiment? Un client volia deixar de sentir aversió per la parella del seu millor amic. Com que em va autoritzar a rebel·lar la nostra conversa, per si podia ajudar algú, n'exposo una part. Concretat l'objectiu, deixar de sentir aversió per una persona , vaig dir-li que fes un dibuix al terra que representés la xicota del seu amic. Va triar una X . Li vaig demanar que posés dins de dos dels vèrtex dues qualitats d'aquesta persona i dins dels altres dos, dos defectes. Va tenir molt clar els defectes, sense pensar-s'ho gaire va marcar dins la X: manipuladora i falsa. Respecte a les virtuts, en principi, em deia que no en tenia, que no hi podia posar res. Vaig insistir  una mica i va dir que era una persona amb unes faccions bon...