Salta al contingut principal

JA HO FARÉ MÉS ENDAVANT

La mora és el retard voluntari en el compliment d'una obligació. Ara, per dir el mateix, es fa servir molt la paraula procrastinar. Sent morosos, procrastinadors o, amb tendència a posposar les tasques pendents, el que estem fent és evadir la nostra responsabilitat obtenint un resultat gens favorable pel nostre benestar: l'ansietat, generada pels remordiments que sentim en no haver complert amb les nostres obligacions.

Darrera la procrastinació s'hi amaguen diversos boicotejadors personals, en funció de l'experiència vital de cada persona. A les sessions de coaching amb cavalls, hem pogut veure com:
  • Es pot posposar una feina degut a que un no es creu capaç de fer-la o, de fer-la bé. Denota, manca d'autoestima o excessiu perfeccionisme.
  • Es pot posposar una feina degut a que un no sap dir que no a ningú i es colapsa. Denota, necessitat d'agradar a tothom i, en conseqüència, una autoestima baixa i vulnerable.
  • Es pot posposar una feina quan un no està motivat per fer-la. Denota la necessitat d'un canvi personal, laboral...
Com es fa per assumir les obligacions quan toca i no posar excuses?
  1. Porta una agenda hi anota-hi les tasques pendents fixant-te una data límit per a cada feina.
  2. Marca amb vermell els assumptes que siguin més importants prioritzant-los.
  3. Si se't passa pel cap posposar una feina visualitza l'angoixà que et provocarà fer-ho i posa't a treballar.
  4. Dona't un petit premi per tasca acomplida, coses senzilles: fer un cafè, sortir a passejar cinc minuts, escoltar una cançó que t'agradi.

Els que en teniu més de quaranta segur que us enrecordeu de Rocky i la seva banda sonora "Gonna fly now". Una pel·lícula de l'any 1976 on Silvester Stallone fa el paper d'un boxejador que es posa mans a la feina i arriba a ser el millor del món.



Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...
Més informació

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...
Més informació