Salta al contingut principal

La fira i la zona de confort


Ep, que l'abril s'acaba i no he escrit res al blog aquest mes. M'agrada publicar com a mínim un cop al mes per anar deixant constància de les passes del nostre projecte i per incidir en aquells aspectes del coaching que penso que poden ajudar les persones a activar-se.


Estem preparant una conferència que farem el proper dia 25 de maig a les 11 hores a La Seu d'Urgell com a participants a la fira Conciencia't que organitza Deixa La Teva Empremta, i en la que tindrem un stand. Hi esteu tots convidats! El tema de la conferència: Els cavalls, els homes i el coaching. Explicarem de quina manera els cavalls ens ajuden en aquesta tècnica de creixement personal. Què fa que el cavall tingui aquesta capacitat, què fa que els humans hi puguem connectar i com es duu a terme.

Preparar una conferència resulta un repte perquè ens obliga a sortir de la nostra zona de confort. 

I què és això de la zona de confort? Doncs avui un molt bon amic m'ha fet arribar un vídeo realitzat per Haiku Films, promocionat per Inknowation que és genial. Explica què és la zona de confort i perquè cal sortir-ne si volem fer realitat un projecte o fer canvis a la nostra vida, us el deixo aquí sota. Espero que en gaudiu tant com jo! Poseu-ho en pràctica!

La zona de confort (veure el video en Youtube)




Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...