Salta al contingut principal

A RàdioSeu el dia de la dona!


📻El passat  dia 8 es commemorà el dia de la dona treballadora. Es va triar aquesta data perquè està vinculat, segons diu la wiquipedia, a una protesta efectuada per dones russes per la manca d'aliments, jo em pensava que era per recordar la mort d'unes obreres a Nova York a inicis del segle passat, durant una vaga.

Sigui per un motiu o altre, pel que es va escollir el 8 de març, és perquè al darrere hi ha un exemple de LLUITA en majúscules. Gràcies al coratge d'aquelles dones i al de moltes d'altres que van seguir el seu estel, jo, avui, legalment tinc reconeguts els mateixos drets que un home.

Si cap d'elles s’hagués atrevit a desafiar la servitud masculina i a oposar-se als dogmatismes que imperaven en aquell moment en els seus respectius països la igualtat continuaria sent una quimera. Curiós: sortir de la zona de confort, arriscar-se, qüestionar-se els dogmes, accions indispensables per a fer coaching, en definitiva: accions indispensables per aconseguir canvis!

El programa “Fem Empresa” de RàdioSeu, que us enllaço més avall, ens va convidar tres dones de la comarca i a mi amb l’objectiu que exposéssim els nostres respectius projectes empresarials. Sembla mentida, però, resulta que la lluita d'unes congèneres iniciada fa cent anys va possibilitar que ahir quatres desconegudes, pel fet de ser dones, estiguéssim parlant dels nostres projectes en un mitjà públic. Em queda honorar-les amb aquest pensament de Rita Levi-Montalcini: "la incorporació de la dona a les altes esferes políticosocials i la seva plena implicació són imperatives per a un nou ordre mundial, en el que s’haurà de deixar enrera l’herència d’uns instints antisocials i destructius si aspirem a la superviència de l’espècie humana".
Podeu escoltar el programa sencer fent clic aqui o un extracte de l'entrevista a continuació:

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...
Més informació

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...
Més informació