Salta al contingut principal

A RàdioSeu el dia de la dona!


📻El passat  dia 8 es commemorà el dia de la dona treballadora. Es va triar aquesta data perquè està vinculat, segons diu la wiquipedia, a una protesta efectuada per dones russes per la manca d'aliments, jo em pensava que era per recordar la mort d'unes obreres a Nova York a inicis del segle passat, durant una vaga.

Sigui per un motiu o altre, pel que es va escollir el 8 de març, és perquè al darrere hi ha un exemple de LLUITA en majúscules. Gràcies al coratge d'aquelles dones i al de moltes d'altres que van seguir el seu estel, jo, avui, legalment tinc reconeguts els mateixos drets que un home.

Si cap d'elles s’hagués atrevit a desafiar la servitud masculina i a oposar-se als dogmatismes que imperaven en aquell moment en els seus respectius països la igualtat continuaria sent una quimera. Curiós: sortir de la zona de confort, arriscar-se, qüestionar-se els dogmes, accions indispensables per a fer coaching, en definitiva: accions indispensables per aconseguir canvis!

El programa “Fem Empresa” de RàdioSeu, que us enllaço més avall, ens va convidar tres dones de la comarca i a mi amb l’objectiu que exposéssim els nostres respectius projectes empresarials. Sembla mentida, però, resulta que la lluita d'unes congèneres iniciada fa cent anys va possibilitar que ahir quatres desconegudes, pel fet de ser dones, estiguéssim parlant dels nostres projectes en un mitjà públic. Em queda honorar-les amb aquest pensament de Rita Levi-Montalcini: "la incorporació de la dona a les altes esferes políticosocials i la seva plena implicació són imperatives per a un nou ordre mundial, en el que s’haurà de deixar enrera l’herència d’uns instints antisocials i destructius si aspirem a la superviència de l’espècie humana".
Podeu escoltar el programa sencer fent clic aqui o un extracte de l'entrevista a continuació:

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...
Més informació

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...
Més informació