Salta al contingut principal

Equanima rep la visita de l'IIm. Sr. Albert Batalla i Siscart


El passat divendres 25 de gener, l’Ilm. Sr. Albert Batalla i Siscart, Alcalde de La Seu d’Urgell i diputat del Parlament de Catalunya va visitar EQUÀNIMA. L’Albert volia conèixer la nostra empresa de primera mà. Vam estar comentant com n’és d’important en aquest temps de crisis no deixar-se vèncer pel pessimisme. A l’Alt Urgell estan sorgint diverses iniciatives que, adaptant-se al moment actual, van creant empresa. Al darrera d’aquests projectes hi ha persones que saben veure en la crisis noves oportunitats. Persones que no permeten que el pensament negatiu del fracàs les paralitzi davant del nou repte que cal assolir per madurar i créixer com a societat.

Després de visitar les instal·lacions d’EQUÀNIMA l’Albert em va acompanyar al prat on pasturen el cavalls a les tardes. Vaig explicar-li una mica les característiques de cadascun dels nostres facilitadors equins i li vaig preguntar si li agradaria fer una sessió de coaching amb un d’ells. S’hi va apuntar sense dubtar-ho, es va anar aproximant als cavalls i ben aviat en va escollir un i ens vam dirigir cap a la pista.

Un cop va quedar fixat l’assumpte que volia tractar li vaig demanar que fes un disseny a la pista amb divers material i que identifiqués el cavall amb algun concepte, emoció, principi... Va escollir una virtut. Durant la sessió el comportament del cavall va reflectir la coherència entre el discurs de l’Albert i el que sentia. Pensar, sentir i obrar han d’anar lligats de la mà si aspirem a aconseguir un objectiu. Segons el que va esdevenir, mentre l’Albert feia l’exercici, aconseguirà ben aviat el seu propòsit, n’estic convençuda.

Aquella mateix dia, publicava al facebook:

Aquesta tarda he tingut l'oportunitat de compatir una estona amb una emprenedora de la Seu, la ”Marta Rey Cervós”, que ha posat en marxa una activitat de "coaching" assistit amb cavalls. Una interessant i recomanable iniciativa que neix a casa nostra. Enhorabona Marta per la idea i l'empenta que hi poses! Podeu trobar més informació a “www.equanima.cat” o bé busqueu Equanima al facebook
divendres a les 18:42

Vull agrair-li a l’Albert la seva visita, la valentia d’haver-ho provat i els seus ànims i felicitacions.

28/01/13

Marta Rey Cervós

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...
Més informació

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...
Més informació