Ara que arriba el fred, en aquest inisual hivern de temperatures primaverals, em fa una mica de mandra. Els cavalls, ben al contrari, es mostren feliços, se'ls veu molt més actius i desperts.
L'Indian i l'Hermes jugen fent curses i giragonces. El Texas mira d'engrescar el Thuram i fins i tot la Làctia i la Dune que no fan gaire cas dels jocs dels mascles si no és que estan en zel, brinquen i gaudeixen de les baixes temperatures.
Els cavalls es preparen pel fred quan noten que les hores solars s'escurcen. Llavors canvien el pèl i en treuen una capa molt més densa, llarga i abrigadora per fer front a l'hivern. Quan el dia es torna a estirar fan el procés invers, perden la capa capil·lar hivernal per guanyar-ne una de més curta que els ajudi a suportar millor la calor.
Els humans sovint interferim en aquest procés abrigant indegudament els cavalls amb mantes quan és del tot innecessari i fins i tot perjudicial si un cavall està adaptat al clima del lloc on viu.
Carregats de bona fe tendim a antropoformitzar els animals i els hi atribuïm necessitats que són exclusaivament nostres. Quan fa fred nosaltres necessitem abrigar-nos, els cavalls, si no és en climes molt extrems, no. Ells ja tenen el seu sistema natural i abrigar-los, interfereix en aquest sistema de manera negativa.
De tot això i en termes de coaching en podem extraure que:
1r.- Cal adaptar-se als canvis.
El canvi forma part de la vida, tard o d'hora arriba, va i ve de manera sucessiva. Si volem mantenir l'equilibri emocional, va bé acceptar aquesta premisa i costa menys amotllar-se al que vingui.
2n.- El que moltes vegades resulta bo per a nosaltres no sempre ho és per als altres.
Abans de fer una intervenció en aquest sentit valorem bé qui és l'altre, com és, que li agrada, que precisa i, si ens demana ajuda, ajudem-lo des de les seves necessitats, no des de les nostres.
Aquest bonic curt titulat "Fish90", del taiwanès Jai Shih, premitat fa uns anys al Festival de Berlin, ho explica molt bé. Tant amb humans com amb animals donem-los-hi el tracte que precisen segons les seves necessitats com a persona i com a espècie.