Passa al contingut principal

JANE

Dues notícies m'han alegrat aquest mes de juliol: la primera que el Parlament de Catalunya dimecres 22 va aprovar modificar la Llei de Protecció dels animals prohibint els espectacles de circ amb animals salvatges i, la segona, que ahir la primatòloga Jane Goodall rebia en nom de la Generalitat el XVII Premi Internacional de Catalunya per els següents mèrits: "la seva transcendental contribució científica, que ens ha dut a una millor comprensió de la natura, la cultura i el comportament humans (entre altres coses, en mostrar-nos que no són fenòmens independents). De l'altra, el reconeixement que aquest fet suposa la promoció de la solidaritat dels éssers vius, la sostenibilitat del seu entorn i la pau entre els homes mateixos".

Admiro profundament aquesta dona d'aparença fràgil però d'esperit indomable que gràcies a la seva mare va aprendre que si de debò volia alguna cosa, treballés per aconseguir-ho i mai no es rendís.

Així es com va plantar cara als que li deien que pretendre viure a l'Àfrica amb els animals era una quimera, als científics que van criticar demolidorament els seus primers estudis que apuntaven el fet que els ximpanzés tenien emocions, intel·ligència, cultura, maldat i bondat entre altres característiques, als caçadors que maten primats per aconseguir diners de forma ràpida i ara, als que pensen que la terra està condemnada a la destrucció per part dels humans. I ho fa a través de diversos programes educatius arreu del món, més de cent mil, que busquen que la gent, especialment els joves, aprenguin a tenir recursos sense destruir la natura, que les persones entenguin que si protegeixen el seu entorn es protegeixen a elles mateixes, protegeixen el món i en fan un lloc millor.

Mai m'hagués pensat que tindria l'oportunitat de saludar-la personalment, però gràcies a un bon amic així va ser 8 anys desprès d'escriure aquest text un novembre del 2023. Quin privilegi!!! Gràcies Xavier, gràcies Jane! En deixo aquest testimoni.



Acabo amb una entrevista que li va fer la revista TIME a través dels seus lectors.








Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

Una dona

Avui que és el dia internacional de la dona vull donar les gràcies a totes les persones que m'han ajudat a tirar endavant aquests darrers mesos. Em sento plenament recuperada i allò que el primers dies em semblava una fita inassolible, superar un mal tràngol com aquest, ara està fet. Estic bé i en pau amb mi mateixa, veient com cada dia assumeixo tota la feina i com he posat distància i límits a la deshonestedat. Deien els romans que cap virtut té valor sense lleialtat i així ho crec.   Sóc una dona treballadora. Com a dona sóc conscient del privilegi d'haver nascut en aquesta part de món amb uns pares que m'han educat per respectar a tothom i per fer-me respectar. Però com a dona, al llarg de la vida, he viscut infinitat de situacions masclistes, algunes molt crues i algunes edulcorades, amagades sota el que suposadament és una broma o fins i tot un fals proteccionisme. Com a dona m'he revoltat, m'he defensat i he patit i he tingut la sort de fer-me més forta, sabe...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...