Com ens costa deixar marxar de les nostres vides les persones que estimem! Però, és precisament perquè les estimen que els hi hem de permetre sortir-ne quan vulguin, ja sigui una parella, un familiar o un amic. Ens enganxem a les persones i a les coses perquè necessitem sentir-nos segurs, quan la seguretat és una il·lusió, tot està canviant constantment. Ja ho deia el filòsof grec Heràclit, fa gairebé dos mil cinc-cents anys. " En els mateixos rius entrem i no entrem, doncs, som i no som els mateixos ". Fent un exercici amb la Dune sobre aquesta qüestió va sorgir que per deixar marxar aquelles persones i aquelles coses que surten de la nostra vida ens pot ajudar: Aprendre a viure amb el que tenim sense tenir por a perdre-ho. Gaudir del que tenim i del que no tenim sense acumular els bens i les relacions amb les persones com si fossin trofeus o fent que en depengui la nostra felicitat. Compartir versus posseir. Acceptar les pèrdues com finals de cicle i mante...
Equinoteràpia peu a terra, acompanyament al dol, constel·lacions sistèmiques, coaching, ecoturisme i etologia. Una manera diferent de relacionar-te amb els cavalls. Una manera diferent de SER.