1-2-2 era el paradigma d'una persona. Un paradigma és una creença, és a dir, l'actitud mental d'acceptació d'una proposició com a veritable. Aquesta persona pensava que si la vida s'hagués de resumir en cinc dies equivaldria a: 1 dia de felicitat, 2 de normalitat i 2 d'infelicitat. Quan tenim les necessitats bàsiques cobertes això no té massa sentit, però, entenc aquesta persona perquè anys enrere jo també havia viscut sota aquesta creença. És allò del "venim a aquest món a patir". Aquesta idea es podria substituir per la de venim a aquest món a viure experiències i l'important no és el que ens passa sinó la postura que adoptem front el que ens passa. Sembla una mica inversemblant que algú que té salut, família, amics, i totes les necessitats bàsiques àmpliament cobertes hagi de viure pensant que la vida és 1-2-2, però passa sovint a la nostra societat. Les nostres creences ens acompanyem com la nostra ombra i quan no són positives, vi...
Equinoteràpia peu a terra, acompanyament al dol, constel·lacions sistèmiques, coaching, ecoturisme i etologia. Una manera diferent de relacionar-te amb els cavalls. Una manera diferent de SER.