dimarts, 10 de novembre de 2015

ELS DRETS, ELS CAVALLS I ELS HOMES

Si els cavalls de tot el món poguessin reunir-se en assemblea i proclamar una carta dels seus drets crec que es basaria en: el dret a la llibertat, el dret al gregarisme i el dret a una l’alimentació adequada i continuada.

M’ho fa pensar el fet que el cavall va evolucionar per estar adaptat a viure en espais oberts, esteparis, coberts de gramínies i d’arbusts que són la base de la seva alimentació i també m’ho fa pensar el fet que, per tal de sobreviure el major nombre d’individus possible als depredadors, el cavall va esdevenir un animal gregari, veloç i amb els cinc sentits altament desenvolupats.

Ser gregari, o sigui, viure en ramat, permet a l’equí establir unes relacions socials molt complexes que els faculten, per exemple, per a realitzar torns de vigilancia per alertar dels perill als congèneres que descansen o que estan concentrats en altres activitats.

Estirar les extremitats i recolzar-se només amb una peülla el van fer àgil i veloç per fugir ràpidament quan convingués. I, gaudir d’una vista, d’una oïda i d’un olfacte superlatius l’ajuden a tenir controlat l’entorn en tot moment.

Els cavalls són éssers amb autoconsciència, és a dir conscients del propi jo i de l’entorn. Es comuniquen entre ells amb un llenguatge no verbal ric en gestualitats i significats. En estat feral formen clans composats per un o dos sementals, un conjunt d’eugues i els seus poltres que,  a la seva vegada, quan maduren sexualment, han de crear els seus propis ramats.

Els cavalls tenen el cervell límbic, la part emocional, tan desenvolupada com els humans. Això vol dir que poden sentir i expressar alegria, tristesa, ira, por i aversió i, que tenen la capacitat de percebre aquests estats en els demés éssers.

Els cavalls, però, estan mancats de la intel·ligència que ens fa tan especials als humans, la que es troba al còrtex cerebral.

Els homes són omnívors, gregaris, i són animals que no estan adaptats a l’entorn, sinó que adapten l’entorn a ells i, els seus sentits, comparats amb els de la major part dels animals superiors no humans, són bastant senzills, per dir-ho ras i curt.

Els humans disposen d’una capacitat emocional similar a la de molts mamífers, però es distingeixen sobretot per tenir un còrtex molt desenvolupat que els hi permet imaginar, reflexionar, elaborar judicis, mentir, plantejar-se situacions futures, raonar i prendre decisions.

Com animal omnívor que és, quan l’home va trobar el cavall, el va caçar i se’l va menjar. Desprès el va capturar, el va domar i el va explotar fins avui. Tant és així que ja no podem parlar de l’existència de cavalls salvatges, sinó de cavalls ferals, que són cavalls domats o els seus descendents que han tornat a viure en llibertat. De salvatges, pròpiament dits, l’home no en va deixar cap.

La relació de l’home amb el cavall, en els darrers set mils anys, ha sigut i és d’esclavitud. L’home no ha respectat els principis de vida dels cavalls: el dret a la llibertat, el dret a viure en ramat, el dret a una alimentació adequada i continuada. Penseu en els cavalls que heu vist, en els que coneixeu i plantejeu-vos: Com i on viuen, amb qui viuen i què mengen. Quants viuen lliures, quants en ramat i quants s’alimenten de forma adequada i continuada?

A Catalunya la major part de cavalls es destinen a l’alimentació humana, a l’oci i a l’esport.  Gran part dels cavalls emprats per a l’oci i/o esports viuen estabulats i privats de la companyia dels seus congèneres. Els que es destinen al consum de carn passen, si més no, part de la seva vida en pastures, però tenint en compte que els poltres que no van per recria, es separen del ramat per morir a l’escorxador entre els 9 i 12 mesos d’edat, el panorama no és molt encoratjador. Quan les eugues deixen de ser productives també van a l’escorxador a l’igual que molts cavalls de competició quan baixa el seu rendiment, o els cavalls d’oci quan l’amo se’n cansa i no el pot vendre o quan ve una crisi i no el pot mantenir. 

Els cavalls són venuts i subhastats sense cap classe de compassió, com si fossin objectes inanimats mancats d’emocions. Els cavalls són exhibits en fires de tota mena, sense tenir en compte que és un animal fòbic que s’estressa amb els canvis i pateix.

La relació entre els cavalls i els humans, salvant algunes excepcions, és una relació pervertida mancada de valors o principis que no siguin altres que el rendiment econòmic o l’estatus que confereixen als seus propietaris.

Segons estadístiques del DARP l’any passat es van sacrificar a Catalunya 3.507 cavalls, aquests any ja hem superat aquesta xifra. Pels cavalls som uns bàrbars sense escrúpols. Em sumo a les paraules de Pierre Enoff: “Admirar cavalls tancats dins un box aïllats i ferrats no és una prova d’amor. Estimeu-los de veritat: lliberteu-los”.

*Nota: Agraeixo la publicació d'aquest article al diari digital La Directa, gràcies a Les Gallinetes Dissidents.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada